L’aqüeducte conegut popularment com Els Arcs conta en 28 arcs, medix 230 m de llongitut i servix, des de fa sigles, per a transportar les aigües de la séquia de Quart-Benàger-Faitanar a través del barranc de Salt de l’Aigua, en el municipi de Manises.
Encara que alguns autors remonten la seua construcció a l’época romana, un estudi recent de Rafael Marín-Sánchez i Concepció López González, de l’Universitat Politècnica de Valéncia, demostra que va deure construir-se en época islàmica. Es basen, sobretot, en les seues mides i relacionen la seua tipologia en l’aqüeducte sobre el barranc de Granolera, en Ribaroja del Túria. Format el seu núcleu de construcció original per lloses de pedra irregulars en grosses capes de morter, a lo llarc dels sigles, l’estructura original va tindre que ser reforçada i reparada, per les riades, per a que continuara complint en la seua funció. L’última intervenció es va produir en els anys 70 del sigle passat, quan es va substituir el seu caixer per l’actual de formigó encofrat, per a on actualment discorre el cabal de la séquia.
Va ser declarat BIC en el BOE 230, de data 23 de setembre de 2004, pero res s’ha fet per protegir-ho i fer-ho visitable, sent incómodo i difícil poder accedir a la seua base, en la que poden vore’s les enormes estalactites calcárees provocades per les filtracions, aixina com l’erosió en els seus pilars, en basses d’aigua.
Sorprén que una obra antiga d’estes envergadura i importància permaneixca en tal estat d’abandó, en un àmbit industrial degradat i rodejada d’horts abandonats, herbes i canyes, grafitis, fem i marginalitat.
DECIDIX, compromés en el patrimoni històric valencià, propon la canalisació del caixer de les aigües del barranc per a evitar, en lo possible, la seua erosió i conseguir la desviació de la séquia a través d’un nou aqüeducte que llibere l’antic i les adequades consolidació i restauració del monument, facilitant les seues visita i fruïment.