L’imposició d’estos aparells, dissenyats pels exguàrdies civils gallecs Jorge Torre i Jorge Costas per a senyalisar els vehículs de persones en movilitat reduïda que no podien colocar els triànguls reflectants per si mateixes, ha deslligat la polèmica en l’àmbit de la seguritat vial en el RD 159/2021, i la seua posterior rectificació en el RD 1030/2022. La modificació del Reglament General de Vehículs es presenta com un intent de modernisació, en el propòsit de regular els servicis d’auxili, senyalisant i informant de la posició de vehículs immobilisats en la via, pero la seua implementació obligatòria no solament constituïx un nou colp fiscal en la recaptació de l’IVA, sino que també podria posar en greu risc la vida de conductors i passatgers en les nostres carreteres.
Balises V16: ¿seguritat o senyalisació deficient?
Decidix
Inconsistències inexplicables
Més desconcertant encara és la prohibició de l’us de triànguls reflectants per als conductors espanyols, mentres que els estrangers podran seguir utilisant estes ferramentes de senyalisació sense restriccions, i lo mateix haurem de fer els nacionals quan circulem per les carreteres d’atres països. ¿Per qué s’ignoren les necessitats dels propis ciutadans en favor d’una normativa desigual? Ya és hora de qüestionar la llògica darrere d’estes decisions, quan la seguritat està en joc.
¿I qué ocorre en les carreteres rurals i de montanya a on la cobertura mòbil és inexistent? La DGT pareix confiar en un sistema telemàtic que, a dia de hui, presenta serioses deficiències. En una conectivitat que solament s’estén a tres operadors, que no poden garantir una cobertura mòbil que alcanç a tota Espanya i una traçabilitat dubtosa fins a la web DGT 3.0, ¿qui podrà garantir que la nostra seguritat estiga plenament coberta? ¿De veres pensaren en la nostra seguritat?
És tant un repte com una ironia que es prohibixca l’us de dispositius més segurs, com els triànguls, en un context en el que les balises V16 poden no ser efectives. Permanéixer dins del vehícul, en cas d’una avaria, pareix un acte de fe, en lloc d’una decisió segura davant del perill de ser envestits pels vehículs que puguen circular en abdós sentits de les vies.
En un món en el que els sistemes d’alerta en vehículs moderns poden notificar un accident de manera automàtica o manual al 112, ¿és realment necessària esta nova obligació? La DGT necessita repensar el seu enfocament i priorisar mides que garantixquen una resposta efectiva davant situacions d’emergència, en lloc de, simplement, imposar noves normatives no suficientment estudiades.
Des de DECIDIX, denunciem que estes mides no solament posen en perill a les persones, sino que també representen una nova excusa governamental per a aumentar la recaptació. Molts conductors s’oponen a adquirir estes balises i temen les possibles conseqüències llegals de no posseir-les, en cas d’avaria o accident.
És imprescindible corregir esta normativa i buscar solucions efectives que priorisen la seguritat vial de tots, en lloc d’impondre enfocaments unilaterals. Proponem a la DGT considerar les balises, conectades o no, com una recomanació complementària de les llums de warning, els triànguls i els jupetins reflectants. Tots som usuaris d’un teléfon mòbil que pot portar una aplicació en permisos de localisació que avise simultàneament a la DGT, als servicis d’emergència i a la Guàrdia Civil.
¡La seguritat no deu ser una qüestió de fe ni d’improvisació! Urgix que la DGT actue en sentit comú i evaluació crítica en pro del benestar de tots els usuaris de les vies. És hora de que les decisions sobre la nostra seguritat es prenguen en serietat i responsabilitat.