Plantegem unes llinies basiques a desenrollar en major profunditat sobre una qüestio criticament estrategica per a la societat valenciana.

Principis ideologics:

Tal i com se cita en el manifest constitutiu de DECIDIX: 

“Som conscients, i aixina ho considerem, que la prosperitat tant economica com social podra conseguir-se si gogem d’una economia robusta i que siga competitiva a nivell estatal i internacionament. Aço sera posible si tenim una industria, un mon empresarial, unes pimes i uns autonoms valencians punters, puix seran capaços de crear treball i riquea. Aixina es conseguiran els fins que nos hem propost: Gojar d’oportunitats, de llibertat, d’igualtat, de benestar i de prosperitat. Conseguir lo anterior es possible i s’ha de fer sostenible creant politiques i desenrollant tecnologies punteres internacionalment”.

Les idees i els somiadors han de ser com un terremot d’una gran mascletà sense fi, una eclosio constant i imparable d’idees, d’inovacions, de desenrolls… que nomes poden ser produits per una societat caracterisada per l’excelencia, per les venes de la qual correga la sanc de la passio de crear art, cultura, ciencia, tecnologia… Hem de ser CREADORS. Pero, a part de voler fer una societat de CREADORS, per a millorar la nostra economia i el nostre benestar, busquem una societat mes lliure; ya que el coneiximent i tindre criteri son dos factors directament proporcionals que destruixen els dogmatismes i conduixen a la llibertat, una llibertat que es la capacitat de triar entre opcions que han de ser conegudes per a poder ser elegides.

Els taulells, els microscopis, els ordenadors… no investiguen, ho fan les persones. Per aixo, la societat ha de tindre un caracter positiu i motivat per a buscar l’excelencia. I este es u dels mes grans reptes personals que poden existir. Eixe caracter ha de forjar-se des de l’infancia i ha de ser conduit, fins poder mamprendre -per decissio personal, cap a una carrera academica d’excelencia, preambul d’una carrera professional satisfactoria; en tots els drets, salaris i seguritats necessaris per a destacar en el mon laboral i fruir d’ell.

Rendabilitat economica: A l’investigacio s’aplega per l’estudi i l’exit dels resultats es aleatori, mes alla de l’esforç. La provabilitat de no aplegar a cap resultat rendable es altissima, per lo que les pimes, els autonoms… no volen assumir eixe risc. Es pot afirmar en rotunditat que la rendabilitat es absoluta, pero s’obte de la suma de totes les investigacions, de les quals la grandissima majoria son chicotetes contribucions que poden estar ajudant d’una manera incalculable a les grans contribucions, per lo que estes inversions economiques solen donar-se per part dels grans fondos economics, ya siguen publics o privats.

A part de la rendabilitat económica, son importantissim els beneficis humans que pot conseguir una societat basada en l’excelencia. Estos son donats pels alvanços en la millora de la calitat de vida a nivell tecnologic, per la trobada de nous tractament medics o per la millora dels bens i servicis que reben 5 millons de valencians.

Axina puix, aumentar l’ocupacio i generar una terra d’oportunitats depen directament del nostre teixit empresarial i industrial. L´inversio en I+D+i provoca que els productes siguen

unics en el mon. Si vols un Apple, tens que comprar Apple; si vols un Mercedes, has de comprar un Mercedes. Ningu mes el spot vendre, aixina que tens un volum de mercat assegurat. Quants mes beneficis obtinga el teixit empresarial, major sera el PIB i mes es podra invertir en Benestar Social, Sanitat, Educació, Seguritat… i, per supost, reinvertir de nou en Ciencia i en I+D+i.

En resum, a nivell huma, se busca fer una societat de CREADORS, en els següents objectius:

PRIMER. Conseguir motivar des de l’infancia per a buscar l’excelencia. Crear la cultura de l’esforç.

SEGON. Aumentar en l’alumnat la cantitat de coneiximents en totes les arees i ensenyar a pensar. La busca de la llibertat.

TERCER. Conscienciar que l’universitat es un lloc de treball i competitivitat, en el que poder desenrollar una carrera professional. La busca de l’excelencia.

QUART. Aportar recursos economics per a assegurar la carrera professional de l’excelencia.

QUINT. En esta carrera hi ha una bifurcacio que du a l’eixida professional per a qui no puga/vullga buscar la complicada excelencia. 

Per a conseguir els objectius s’han de tindre competencies en materia d’educacio, revolucionar el professorat i dotar de bona finançacio.

Principis programatics:

L’investigacio publica i la privada necessiten recursos economics suficients.

1. En lo public, el pressupost destinat a I+D+i deuria ser del 3 % del PIB i l’eixecucio realmente tindria que arribar al 100 %. Valencia te un PIB de 28438 millons d’euros, aixina que un 3 % son 853,14 millons.
2. En lo privat, les pimes deurien tindre bonificacions fiscals per a invertir en I+D+i. Ademes, el Govern hauria de finançar llinies d’investigacio de les associacions gremials que puguen ser comunes en el sector i estrategiques, de tal manera que creixquen cooperativament, mantenint la competitivitat natural. Deurien poder plantejar-se estrategies conjuntes dels sectors, que siguen el frut de la colaboracio entre l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (IVACE) i els instituts tecnologics i universitaris.

En l’investigacio publica:

1. S’ha de reduir la carrega administrativa dels investigadors.
2. La finançacio de l’universitat no pot dependre del numero d’estudiants, sino que ha de priorisar la calitat dels seus titulats, les investigacions realisades i la transferencia de coneiximents.
3. Crear places d’investigadors, per a assegurar la carrera investigadora.
4. Conectar millor els instituts universitaris en el mon empresarial.

Es necessaria la citada transferencia, pero, encara que es fan intents rellevants, no acaba de ser efectiva. No hi ha una bona coordinacio/comunicacio entre els Instituts tecnologics, els instituts universitaris, les associacions gremials i l’IVACE. Per eixemple, les estrategies comercials podrien haver advertit al sector del moble de la tendencia mundial de reduir costs i montages en les cadenes de produccio i obert possibilitats de millores productives en l’assessorament dels instituts

tecnologics i universitaris. O haver aportat les tendencies de vendes per Internet dels comerços electronics i les ferramentes de les que pot dispondre el chicotet comerç o el comerç local per a poder retornar a la competicio.

En l’investigacio privada:

1. S’ha de conseguir crear hubs (conglomerats d’empreses tecnologiques) en zones estrategiques
2. S’ha de repensar la ret d’startups, coworkings…
3. Fondos d’inversio per a empreses en potencial
4. Bonificacions fiscals per a empreses que invertixquen en I+D+i

Aço es una primera aproximacio a treballar.