La salut pot ser un element que diferencie o iguale a unes persones en atres, dins d’una mateixa societat i en un aspecte vital: la calitat i duració de la seua vida.

Segons l’OMS: Cada any s’atribuïxen entre 5, 7 i 8,4 millons de morts a l’atenció de calitat deficient en els 7 països d’ingressos baixos i mijos, lo que representa fins al 15 % de les morts en eixos països.

El 60% de les morts en els països d’ingressos baixos i mijos per afeccions que requerixen atenció sanitària són imputables a l’atenció de calitat deficient, mentres que les morts restants són conseqüència de que no s’utilise el sistema de salut.

En eixos països, l’atenció de calitat insuficient comporta pèrdues de productivitat per valor d’1,4 a 1,6 billons anuals de dólars.

S’ha estimat que els sistemes de salut d’alta calitat podrien evitar 2,5 millons de morts per malalties cardiovasculars, 900000 morts per tuberculosis, 1 milló de morts de recent naixcuts i la mitat de totes les morts maternes cada any.

A nivell mundial, les estructures essencials per a conseguir una atenció de calitat són insuficients: 1 de cada 8 centres sanitaris no té abastiment d’aigua, 1 de cada 5 no té servici de sanejament i 1 de cada 6 no té instalacions per a llavar-se les mans en els punts d’atenció.

Es calcula que 1800 millons de persones, és dir, el 24% de la població mundial, viuen en contexts fràgils, en els que hi ha dificultats per a la prestació de servicis de salut essencials de calitat. En eixos contexts es registra una gran proporció de les morts maternes, infantils i neonatals evitables.

Des de DECIDIX defenem una sanitat pública, universal, equitativa, solidària i de calitat En una política realista i de proximitat als seus usuaris.

Pública: Un pagador únic, el Govern, que seria responsable de la percepció de les taxes d’assistència sanitària i dels pagaments per a la millor atenció de la salut.

Universal: Proporcionar a tots els ciutadans l’oportunitat de conseguir l’atenció adequada de la salut, independentment dels seus ingressos, de la raça, de l’edat, de les condicions preexistents, del sexe o de la riquea.

Calitat (OMS): És el grau en el que els servicis de salut per a les persones i els grups de población incrementen la provabilitat d’alcançar resultats sanitaris desijats i s’ajusten a coneiximents professionals basats en senyes provatòries. Esta definició de calitat de l’atenció comprén la promoció, la prevenció, el tractament, la rehabilitació i la paliació i implica que la calitat de l’atenció pot medir-se i millorar-se contínuament per mig de la prestació d’una atenció basada en senyes provatòries que tinga en conte les necessitats i preferències dels usuaris dels servicis, dels pacients, de les famílies i de les comunitats.

Els servicis sanitaris de calitat deuen ser:

Eficaços: Proporcionaran servicis de salut basats en senyes provatòries als que

els necessiten.

Segurs: Evitaran lesionar a les persones a les que dispensen atenció. 

Centrats en la persona: Dispensaran atenció adequada a les preferències, les

necessitats i els valors personals, en el marc de servicis sanitaris que

s’organisen entorn a les necessitats de la persona.

Oportuns: Reduiran els temps d’espera i les demores, que en ocasions són

perjudicials, tant per als que reben l’atenció com per als que la presten.

Equitatius: Facilitararan una atenció la calitat de la qual no variarà per motius

d’edat, de sexe, de gènero, de raça, d’ètnia, de lloc geogràfic, de religió, de situació socioeconòmica,

d’idioma o d’afiliació política.

Integrats: Dispensaran una atenció coordinada a tots els nivells i entre els

distints proveïdors, que facilite tota la gama de servicis sanitaris durant el curs de

la vida.

Eficients: Maximisaran els beneficis dels recursos disponibles i evitaran el

balafiament.

Ventages de la sanitat pública universal

Millora de la salut de la població, ya que totes les persones tenen accés als servicis de salut. Açò donarà lloc a una disminució de les malalties en la població general.

Totes les persones tenen el mateix accés a l’atenció sanitària, lo que promou l’igualtat i l’equitat.

S’encorajaria a les persones a buscar l’atenció preventiva i obtindre ajuda mèdica des del principi, quan el tractament no és tan agressiu.

La cobertura universal de salut pot ajudar a les chicotetes empreses a ser més rendables i millorar el seu creiximent.

Sanitat privada

L’Institut per al Desenroll i l’Integració de la Sanitat o Fundació IDIS va presentar l’informe “Sanitat privada, aportant valor 2022”, que actualisa les senyes del sector privat i mostra la seua contribució al sistema sanitari, de la mateixa manera que arreplega cóm la mencionada colaboració entre sectors facilita la viabilitat del sistema.

El gasto sanitari privat supon el 2,7% del PIB. Este percentage, sumat al 0,66% corresponent al gasto sanitari públic dedicat a l’atenció sanitària en centres de titularitat privada, fa un total del 3,36% del PIB.

El sector privat llibera recursos de la sanitat pública gràcies als més de 9,8 millons d’assegurats (excloent els mutualistes), que no consumixen -o ho fan de forma esporàdica- els recursos del Sistema Nacional de Salut.

S’estima que l’aforro generat pel segur privat se situaria entre els 5679 millons d’euros (si el ciutadà cobert per la pòlissa privada realisa un us mixt, consumint recursos públics i privats) i els 15628 (si el ciutadà cobert per la pòlissa privada utilisa exclusivament el sistema privat).

Aixina, en l’any 2021 s’han superat els 11 millons d’assegurats, lo que supon un increment del 3,8% entre 2016 i 2021.

Sobre activitat assistencial, el sector sanitari privat assumix una part molt rellevant en Espanya: “Porta a terme el 30,8% de les intervencions quirúrgiques (39,1% si tenim en conte, ademés, paràmetros com els concerts sustitutoris i la ret d’utilisació pública), registra el 23,1% de les altes (30,3% si atenem als mateixos paràmetros anteriors) i atén el 24,2% de les urgències (30,9% en el cas d’incorporar eixos mateixos paràmetros)”.

La sanitat privada conta en 431 hospitals privats (que representen el 56% total de centres hospitalaris), lo que correspon a una dotació de 49748 llits. 

Colaboració públic-privada en Sanitat

El sector sanitari privat és un agent important dins del Sistema Nacional de Salut perque complementa al sector públic. Existixen tres mecanismes fonamentals de colaboració entre l’àmbit privat i públic a través dels quals es contribuïx de manera rellevant a la sostenibilitat del nostre SNS: concerts, mutualitats i concessions administratives.

L’estudi mostra el paper rellevant que ocupen els concerts, les concessions (9 hospitals en Espanya operen baix el model de concessió administrativa, que inclou els servicis sanitaris) i els convenis singulars i també confirma els beneficis que supon el model de mutualisme administratiu al que estan subscrits 1,77 millons de mutualistes. En este context, és un model que permet aportar eficiència en la prestació d’un servici públic, ya que el gasto per càpita de la població coberta (917€) és substancialment inferior al gasto sanitari públic per càpita (1464 €).

MUFACE és l’organisme públic encarregat de gestionar el mutualisme administratiu per al personal de l’Administració civil de l’Estat. El colectiu de mutualistes i beneficiaris és

aproximadament d’1500000 persones, entre mutualistes obligatoris (actius i jubilats) i voluntaris.

El mutualisme administratiu es gestiona per tres entitats diferenciades: la Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE), l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) i la Mutualitat General Judicial (MUGEJU).

El model d’assistència sanitària de MUFACE és mixt, lo que significa que els mutualistes poden elegir lliurement entre assistència sanitària pública i concertada.

Des de DECIDIX propugnem un model sanitari que arreplegue:

Per a l’usuari:

– Reduir llista d’espera en Sanitat, en un pla de choc en la sanitat privada (autoconcerts: que els treballadors de la pública puguen fer hores extra voluntàries per a reduir les llistes d’espera).

– Resoldre els problemes de massificació que patixen els centres d’atenció primària de les àrees en major densitat de població.

– Política pediàtrica actualisada: Considerem necessària l’activació d’un programa de pediatria de proximitat i un calendari vacunal pediàtric actualisat periòdicament. Des de DECIDIX treballarem en una llínia prioritària en l’aplicació de mides destinades a revertir la mala alimentació infantil. Especialment, en el consum de greixos saturats, l’alarmant prevalència d’obessitat infantil, les dietes desequilibrades i, en l’atre extrem, els problemes de malnutrició relacionats en l’actual coyuntura econòmica. En l’àmbit de l’educació reforçarem la lluita contra l’alta prevalència de consum d’alcohol i de tabac entre els adolescents valencians.

– L’envelliment poblacional conduïx a un major risc de cronicitat, incrementant la concomitància de patologies cròniques, les quals generen una mala calitat de vida en el malalt i suponen un increment dels gasts sanitaris i socials. Defenem una política sociosanitària integrada del tractament al malalt crònic, favorint la centralisació de l’atenció, especialment en el seu entorn; i traslladant al malalt al recurs sociosanitari més adequat, quan arribe el moment. De la mateixa manera, volem potenciar la correcta atenció al malalt paliatiu i terminal de tot tipo, no únicament oncològic, a través de la correcta coordinació entre l’atenció primaria i l’especialisada i les unitats d’hospitalisació domiciliària, per a donar una atenció caracterizada per la màxima calitat de vida i, arribat el moment, una digna calitat de mort.

– Des de DECIDIX volem implementar el decàlec de drets i deures dels usuaris basat en el respecte mutu entre usuaris i professionals. El sistema sanitari està organisat en atenció primària, secundària i terciària. L’usuari dels diferents nivells d’atenció ha de conéixer el circuit d’utilisació dels recursos per a que siguen utilisats de forma adequada i eficient. Al mateix temps, els servicis sanitaris tenen l’obligació de proporcionar una atenció continuada de calitat i proximitat a l’usuari. Per este motiu, és necessari definir clarament el catàlec de prestacions, junt a la fulla de ruta de l’us adequat d’estes prestacions.

– Foment de la racionalisació diagnòstica i terapèutica: La petició de proves complementàries per a confirmar els diagnòstics i quantificar el grau de deteriorament clínic han de racionalisar-se en base en protocols clínics eficients. Són fonamentals, en esta llínia, concienciar i educar a la població sobre el rendiment diagnòstic de les proves i els riscs d’exposició a les mateixes. Des de DECIDIX advoquem per l’elaboració de plans d’educació sanitària coordinats entre les Conselleries de Sanitat, Educació i Territori per a concienciar a la població sobre els riscs de les proves innecessàries, de la polifarmàcia i dels ingressos hospitalaris. Estos programes han de concienciar a la societat sobre l’us correcte i adequat dels recursos sanitaris i sobre el risc d’un mal us dels medicaments. 

-En llínia en el punt anterior, des de DECIDIX volem optimisar l’us adequat dels servicis d’urgències i dels recursos ambulatoris. Creem necessària una política activa d’educació sociosanitària en este sentit, al temps que considerem prioritària la correcta dotació dels servicis d’atenció primària per a favorir el correcte circuit d’atenció. 

– Política geriàtrica: Des de DECIDIX propugnem polítiques actives de diagnòstic precoç de la fragilitat en la persona major i tractacment actiu, en tots els nivells assistencials, de la cronicitat. La funció física i la presència de patologies cròniques són els dos principals condicionants de la calitat de vida de les persones majors. Per este motiu, són necessaris: 

– El disseny de programes de prevenció de la malaltia i la discapacitat.

– El cribage precoç que millore la calitat de vida de la persona major i la reducció

dels costs de l’atenció sanitària i social.

– L’abordage geriàtric integral, a través del qual es conseguixen unes majors precisió

Diagnòstica i funcionalitat i, per lo tant, calitat de vida i supervivència. 

– La constitució d’unitats geriàtriques d’aguts en els hospitals públics valencians, de

superior eficiència que les unitats tradicionals. 

– L’oficialisació d’un calendari vacunal obligatori per a les persones majors, les quals,

en moltes ocasions, han perdut la cobertura immunològica front a malalties d’alta

virulència en este segment d’edat. 

– Promoció de la salut maternal: La qual comença des del moment de la concepció i tracta de conseguir una correcta salut física i psicològica, favorint l’integració social i laboral de la gestant, al temps que es rep una formació específica i de calitat sobre cóm cuidar del recent naixcut. Treballarem per a integrar els àmbits socisanitaris en la conciliació laboral de les gestants i de les famílies.

– Política de salut psiquiàtrica: Model sociocomunitari d’atenció integral psiquiàtrica.

Mijos per al desenroll de la prevenció primària, secundària i terciària i promoció de la salut mental. Coordinació entre atenció primària i psiquiatria. Us de protocols que reduïxquen la variabilitat i milloren la continuïtat assistencial.

– Creació de la categoria professional de Genètica Clínica, tant per a clínics com per a laboratori.

– Implementació en Abucasis de la “Guía de Asesoramiento Preconcepcional desde

Atención Primaria” i dotació pressupostària per a que es puga aplicar en la pràctica

clínica. Els objectius de la guia són: 1) Evitar transmetre malalties genètiques a fills i

filles 2) Preservar al màxim la salut de la mare i la descendència 3) Test de

Compatibilitat Genètica.

– Elaboració i implementació d’un Pla Estratègic de Genètica Clínica i Malalties

Rares.

– Millorar l’atenció de les persones en Malalties Rares. Potenciar el rol del mege de família davant les malalties rares. Que es cree una targeta sanitària de malalties rares o es modifique la SIP actual per a que es contemple esta característica.

– Promoció de la salut i campanyes de prevenció i detecció precoç de la malaltia. Els millors indicadors de calitat de vida d’una població no es conseguixen únicament per una correcta inversió en polítiques sanitàries actives, sino també per la prevenció. Un sistema sanitari públic com el nostre requerix un major esforç en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Per eixe motiu, en DECIDIX considerem necessària la coordinació de la Conselleria de Sanitat, les empreses privades, les institucions públiques i socials i l’àmbit educatiu per a:

– Crear entorns saludables, favorint els hàbits de vida positius.

– Coordinar les necessàries polítiques actives front als contaminants ambientals,

lluitant especialment per a millorar la calitat de l’aire que respirem.

– Implicar a les empreses en l’educació higiènica laboral i el foment de la

pràctica d’activitat física, la millora de l’estat de salut dels treballadors i la

prevenció de les malalties professionals.

– Coordinar als centres d’atenció primària en les vertents educativa i laboral de la

promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

– Modernisar la ret de centres d’atenció primària en una millor dotació a través de la qual integrar els programes de promoció de la salut per a previndre l’obesitat, reduir la prevalència de tabaquisme i consum d’alcohol, millorar el control dels factors de risc cardiovascular i, en les persones majors, coordinar programes específics de promoció de l’activitat física per a previndre l’immovilitat, la malnutrició, la sarcopènia, les caigudes i el deteriorament cognitiu, tots ells síndromes geriàtrics de gran prevalència i alt infradiagnòstic.

-Acostar al pacient l’atenció sanitària dotant als centres de salut i d’especialitats tècniques de personal, per a no obligar als pacients que viuen en les zones més despoblades a fer llarcs desplaçaments. Potenciar l’assistència domiciliària. 

– Implicar als mijos de comunicació en l’acció educativa per a incrementar l’activitat física, la qual favorix la millora dels indicadors de salut i reduïx el consum de tabac i la prevalència de l’obesitat i de factors de risc cardiovascular.

– Generar aliances entre els estaments sanitaris i socials per a concienciar a la població dels beneficis d’una alimentació saludable. Únicament reduint el sucre i el greix d’orige animal de la dieta es conseguix una disminución de la prevalència d’alguns factors de risc cardiovascular d’entre el 50 i 60% i d’alguns tipos de càncer del 20%.

– Integració dels servicis d’atenció social i sanitària en una única conselleria i del sistema d’atenció laboral en el sistema públic de salut. Plantegem l’agrupació de les Conselleries de Benestar social i Sanitat en una per a donar una atenció integral a la dependència de causa física i psíquica, aixina com a la discapacitat, que precisa d’una atenció sanitària i, en moltes ocasions, d’una assistència social. Deu, per tant, ser enfocada de forma conjunta.

– Creem necessari obrir el debat sobre l’atenció pública als accidents de treball. Considerem possible una colaboració estreta entre les empreses que gestionen actualment estos processos i els servicis sanitaris públics per a millorar la calitat assistencial i contribuir a una finançació suficient de la sanitat pública.

Des de la perspectiva del professional sanitari

-Millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris per a fidelisar als treballadors actuals i recuperar a aquells professionals que han emigrat. 

– Aument de la dotació de personal sanitari per a, per lo manco, aplegar a la mija de l’Estat de personal sanitari per habitant.

– Incentivació de la formació continuada a través de la carrera professional. El coneiximent sanitari està en permanent canvi, els professionals deuen d’actualisar-se constantment, esta formació permanent ha d’estar reglada i s’ha de primar la realisació de la mateixa. Un bon sistema sanitari requerix de professionals eficients.

– Creació de les especialitats sanitàries de Genètica Clínica, Urgències i Emergències, Malalties Infeccioses i Embriologia. La decisió l’ha de prendre el Ministeri de Sanitat, pero esta és la nostra postura.

– Formació: Que s’incrementen les places de Formació Sanitària Especialisada de MIR, BIR, FIR, QIR… per a totes les especialitats sanitàries. Realisar un estudi de necessitats en la Comunitat Valenciana per als pròxims 10 anys per a valorar les necessitats de professionals sanitaris i gestionar la formació. Examen autonòmic i per especialitat. Des de DECIDIX defenem la descentralisació de l’examen i la realisació d’un examen específic per a cada especialitat. 

– Drets del professionals sanitaris. Defensa i respecte als professionals sanitaris. Actualisació del decàlec de drets i deures dels professionals sanitaris. 

– Regulació de l’investigació i l’activitat I+D. L’investigació sanitària és cara i requerix d’una forta inversió econòmica, ya siga de fonts públiques o privades. Per este motiu, és necessari implementar un decàlec de pràctiques ètiques que evite els conflictes d’interessos i favorixca l’obtenció de resultats científics transparents no condicionats.

– Autogestió de l’agenda del professional sanitari. Considerem necessària l’autonomia del professional a l’hora de gestionar la seua activitat. En este sentit, és vital la confiança mútua entre professionals, gestors i usuaris, junt a un correcte sistema d’incentius i penalisacions en funció de l’activitat realisada.

– Elecció democràtica dels càrrecs de gestió en l’atenció primària i els centres hospitalaris. Esta mida favoriria el respecte al càrrec electe i favoriria les bones relacions entre els professionals i els directius.

Finançació: 

1.- Sistema sanitari públic. Des de DECIDIX volem una sanitat pública eficient. Per este motiu, advoquem per una correcta finançació pública de la mateixa en colaboracions externes puntuals que especifiquem a continuació. És important remarcar la necessitat de tindre una finançació justa i que es pague el deute històric. No és just que tingam les pijors infrastructures sanitàries d’Espanya, la ratio més baixa de personal, els sous més baixos dels professionals…

2.- Implementar la pràctica del mecenage, les donacions o atres formes de finançació, com afegir una casella per a Sanitat en la declaració de la renda, com les existents per a fins socials i Iglésia. 

3.-Millorar l’eficiència del sistema. Per estes raons, considerem necessari actualisar els protocols i les guies clíniques en processos, la major part interdisciplinars, en els que és convenient promoure la motivació dels distints professionals sanitaris implicats per a millorar els resultats de l’atenció i, indirectament, també els costs. Per este motiu i per la complexitat de les actuacions, és més important que mai l’aplicació de programes de seguritat clínica.

4.- Optimisar el transport sanitari. El transport sanitari no assistit és cada volta més empleat i supon un gran cost al sistema sanitari. Des de DECIDIX defenem optimisar el seu us, especialment en atenció programada, favorint transports colectius que abaraten el gran cost que supon. Al mateix temps, apostem per una concienciació mútua d’usuaris i de professionals sobre el seu cost.

Respecte a la societat.

a.- Optimisació de la relació dels servicis sanitaris en les atres institucions públiques: sistema judicial, medicina laboral, àmbit educatiu, militar… Creem que els coordinadors d’atenció primària han de participar en les decisions municipals per a favorir l’aplicació dels programes comentats. La participació dels professionals sanitaris en els programes de promoció de la salut és de capital importància en l’àmbit educatiu. Ademés, les escoles d’adults de les localitats poden incloure programes d’estimulació cognitiva, els quals tenen un doble efecte benèfic sobre l’intelecte de les persones majors i, al mateix temps, favorixen la seua socialisació. El desenroll d’estos programes conseguix una millor calitat de vida de les persones majors i conseguix un aforro significatiu en el consum de recursos sanitaris i socials. També tenim clar que s’ha de millorar el sistema d’altes i de baixes laborals, en una millor coordinació entre mútues, atenció primària i medicina privada. L’aument de la prevalència del deteriorament cognitiu incrementa les solicituts d’incapacitació i les peticions de tutelage. Per lo tant, és necessari crear circuits eficients entre l’atenció sanitària i les instàncies judicials per a la ràpida i justa resolució dels expedients.

b.- Millora de la coordinació, en les corporacions locals, de l’higiene pública, de la recollida del fem. En este sentit, considerem que els meges d’atenció primària han de colaborar activament en les ordenances de salut pública dels municipis i és obligació de dits consistoris regular les activitats que conseguixquen uns correctes estàndars de salut pública. 

Com a resum, des de DECIDIX posem en valor que el sistema públic d’assistència sanitària requerix de la responsabilitat del seu us per part dels usuaris i dels professionals. Resulta necessari millorar la capacitat preventiva del nostre sistema sanitari i també la dotació estructural i de personal adequada per a que els servicis d’atenció primària aumenten la seua resolució, incloent la figura de l’especialiste de referència, que ajude a la gestió de casos concrets. L’àmbit hospitalari és un entorn hostil al malalt crònic i l’educació sanitària de la població ha de formar al ciutadà sobre les ventages de l’atenció domiciliària i els riscs de l’hospitalisació, els quals, òbviàment, són asumibles quan el balanç risc/benefici cau del costat del denominador. El sistema públic sanitari, recolzat pels serivicis socials integrats, ha de procurar l’ubicació idònea a l’usuari quan l’atenció sociosanitària no és possible en el domicili.

Com han comentat alguns autors, el sistema sanitari estatal és molt bo tractant els processos aguts pero deixa prou que desijar en lo referent als processos crònics i és clarament deficient en el tractament dels problemes socials i de la dependència. Per este motiu, insistim en que considerem necessària l’unió de les Conselleries de Sanitat i Benestar Social per a donar una millor assistència integrada als discapacitats i depenents. 

Des de DECIDIX no volem entrar en competència en atres comunitats autònomes en número de prestacions, servicis, centres de salut o hospitals. Creem necessària una agència estatal com la de Regne Unit (NICE), en la que professionals experts i sense conflictes d’interessos dictaminen les indicacions adequades per a cada malaltia en funció de l’estat de coneiximent en cada matèria mèdica. Estos dictàmens han de ser vinculants, d’obligats compliment, i especificar qué financia la sanitat pública i en quins suposts. L’us racional dels medicaments és vital per a la sostenibilitat del sistema.

L’aliança ferma entre usuaris i professionals, que també son usuaris, resulta bàsica per a l’èxit i el rendiment del sistema.