Vertebració i interconexió internacional.

La cohesió i integritat valenciana com a poble, requerix d’una vertebración per a que tots els seus ciutadans circulen lliurement en tot el territori valencià. D’esta manera es puguen estretir llaços emocionals, culturals, empresarials, comercials… entre els valencians i valencianes, incrementant aixina el desenroll territorial. 

Este desenroll basat en la possibilitat de que tots els habitants dels municipis valencians puguen desplaçar-se sense restriccions, per a poder dispondre dels servicis fonamentals tals com a educació i sanitat; ademés d’incrementar el turisme en zones de l’interior o que actualment no estan ben conectades; la posibilitació de crear clústers o hubs empresarials/industrials que enriquixquen dita zona. 

I per últim, apostar per l’interconexió internacional que facilita a que els nostres núcleus de desenroll, puguen exportar i importar els nostres productes internacionalment, ademés de que els nostres ciutadans puguen desplaçar-se sense problemes, sempre que aixina ho desigen, ya siga per negocis o per plaure. 

Infraestructures autonòmiques adaptades a les necessitats actuals de la societat. 

El comerç exterior supon el 18% del PIB valencià, sent l’activitat dels ports de Valéncia, Alacant, Gandia, Castelló i Sagunt estratègica per a impulsar el creiximent del comerç. És per això l’importància d’una bona interconexió entre dits ports, sobretot a través de via ferroviària. 

Interconexió de les distintes vies i nodos comunicació per al transport de mercaderies.

És per això que DECIDIX treballarà per: 

1. Conexió dels ports de Castelló, Sagunt, Valéncia i Alacant en la ret d’ample europeu UIC, per a conectar els nostres ports en Europa.

2. Accés Nort al Port de Valéncia. Esta infraestructura és necessària ya que en l’actualitat, el transport terrestre deu circunvalar Valéncia per a aplegar al Port de Valéncia, alluntant el nostre principal port 20km d’Europa.

3. Nova Terminal Nort de contenidors del Port de Valéncia.

DECIDIX considera molt important la seua aposta en matèria migambiental, ya que la nova terminal de contenidors serà un espai sense fums, i que minimisarà la emissió de CO2 per mig del suministrament elèctric a grues i màquines de pati, i a bucs portacontenedors. En el proyecte presentat es contempla l’electrificació del 98% dels components motrius i instalacions de la terminal; i ademés, la electricitat procedirà en un 100% de fonts renovables, lo que a la seua volta implicarà una reducció del 98% en les emissions de CO2. 

DECIDIX té molt en conte l’impacte econòmic del port de VALÉNCIA. Una volta concloïa la nova terminal, representarà en térmens de valor afegit el 2,27 % del conjunt de la Pàtria Valenciana i l’ocupació superarà els 44.000 llocs de treball, el salari mig del qual estarà entorn als 32.000 euros anuals. 

Cada euro invertit en l’equipament de la nova terminal nort generarà un efecte total d’1,56 euros en el teixit productiu de l’economia Valenciana. 

4. Posada en marcha de la Zona d’Activitats Llogístiques (ZAL). 

És molt important una zona d’almagasenament de contenidors en una zona adjunta per al transport de dits contenidors. 

Actualment el ZAL del Port de Valéncia està bloquejat per qüestions jurídiques, per l’excusa de l’impacte ambiental sempre esgrimit per COMPROMIS en Ribó al cap. És el mateix procediment que utilisen en la paralisació i traves que front a la Nova Terminal de contenidors. 

Amazon cansat d’esperar i per les traves per a instalar la seua base en Valéncia, es va traslladar al Port de Barcelona. Grans empreses de la llogística internacional estan esperant al desbloquege, en el risc de fugir a atres llocs. 

5. Implantació d’un Port Sec en la zona entre Elig i Oriola.

A pesar de que els ports secs estan condicionats per la proximitat a una llínea ferroviària, i moltes voltes necessiten que empreses o grups llogístics facen una verdadera aposta per la zona, conten en la ventaja del menor impacte ambiental. En realisar un transport via ferrocarril ajuden a reduir notablement les emissions de C02 del transport per carretera: un tren pot aforrar, de mija, entre 35 a 40 camions. 

Un Port Sec en la zona sur d’Alacant, donaria un major impuls al Port de Valéncia ya que junt al que ya existix en Madrit i Saragossa, el nostre port seria la eixida exterior al restant del món. 

DECIDIX té la visió dels proyectes a mig o llarc determini, tenint en conte que actualment s’està produint l’agotament del combustible fòssil, com per eixemple d’Aràbia, EEUU o Marroc, en el consabido aument de preu del dièsel. 

El transport per carreteres alimentat en combustibles fòssils són una de les principals fonts de contaminació de l’aire. Emeten més de la mitat dels òxits de nitrogen del nostre aire, i són un dels majors emissors de gasos associats al calfament global, d’ahí l’importància del Tren en via electrificada i en horari nocturn, ya que de nit el consum és menor per a este tipo de conexions intermodals. 

Per a que açò també tinga una major rendabilitat, seria necessari rescatar la via Alcoy-Alacant per a tindre una conexió més directa en el Port de Valéncia. 

6. La reforma de la llínea ferroviària Saragossa-Terol-Sagunt, que inclou la electrificació del tren, podria estar operativa en 2024. La regeneració de la llínea ha trobat traves en la declaració d’impacte ambiental a l’hora d’ampliar els túnels per a permetre el pas de les llínees aérees de electrificació, lo que ha retardat el proyecte. 

Menys impuls està rebent el proyecte per a dotar a la llínea de via doble, encara en fase d’estudi. En l’actualitat, més de 30 trens de mercaderies semanals passen per Terol cap al port de Valéncia i s’estudia la creació d’un port sec en el polígon Platea (Terol). 

La llínea Saragossa-Terol-Sagunt, de 311 quilómetros, és estratègica per la seua ubicació geogràfica per a unir el Mediterràneu i el Cantàbric. Es considera que discorre per territoris de gran potencial socioeconòmic que representen el 21% del Producte Interior Brut (PIB) de l’Estat, conectant en les àrees portuàries de Valéncia i Bilbao i els nodos llogístics de Platea, en Terol; Saragossa-Plaça; o Júndiz en Vitòria.

 7. Posada en servici de la Llínea Tram Denia-Alacant, per la costa per a donar servici a estes dos importants ciutats valencianes, aixina com a Benidorm.

 Benidorm és el 10% del PIB autonòmica, a pesar de tindre unes pèssimes conexions per carretera, i una nula conexió ferroviària. 

DECIDIX considera que una ciutat de l’importància de Benidorm deu estar conectada correctament en Alacant, Valéncia, el centre peninsular a través d’Alcoy i Europa.

8. Conexió Ferroviària de la Llínea Valéncia-Gandia en la ciutat de Denia i aixina enllaçar en la Llínea Tram citada anteriorment, completant la conexió entre Valéncia i Alacant.

9. La finalisació del Corredor del Mediterràneu és clau per a l’expansió i desenroll de la Factoria de Ford en Almussafes, aixina com la gigafactoría de Volkswagen en Sagunt.

10. Aeroport de Castelló. 

L’Aeroport de Castelló, propietat de la Generalitat Valenciana poc a poc va creixent en la seua activitat per ad açò es va construir despuix d’anys paralisat, pero encara no ha rentabilisat la seua inversió. És per açò per lo que es deuria reinventar, tal com va fer l’actual Aeroport de Terol. 

L’Aeroport de Terol, és un aeroport industrial aeronàutic en una superfície total de 340 hectàrees. La plataforma aeroportuario MRO més gran d’Europa, coneguda com a ARGENT, Plataforma Aeroportuario de Terol, dispon d’una concessió per a manteniment, estacionament i reciclat d’aeronaus en Tarmac, del Grup Airbus, aixina com aviació eixecutiva, aviació general, motoveleros, UAV i helicòpters i dos bases helitransportadas d’extinció d’incendis i medicalizada, en capacitat per a l’aterrisage d’aeronaus de gran tamany. També permet el desenroll d’indústries de manteniment i pintura d’aeronaus, aixina com desenrolle tecnològic alvançat en la seua zona industrial en el mateix aeroport. 

Es confirma com a alternativa a les instalacions d’EE.UU. per la seua estratègica ubicació en Europa i en una gran capacitat de desenroll en els pròxims anys en un negoci aeronàutic que continuarà creixent a nivell mundial. 

11. Reconversió del Port de Castelló. 

El Port de Castelló és un port bàsicament de granel líquit (hidrocarburs i uns atres), sent molt competitiu, pero la seua terminal de contenidors no funciona ni és rendable. És per això que seria més útil si anara per a granel sòlit (fruta, arròs, dacsa, argila per al sector azulejero…). 

Millora i desenroll del transport urbà. 

1. Conexió de l’aeroport de L´Altet en Benidorm, Alacant i Elig per mig de 142 ferrocarril de rodalies o Llínea Tram. L’Aeroport d’Alacant no té estació de tren ni de metro en les seues instalacions.

Els passagers que desigen continuar el seu viage en tren, es tenen que desplaçar en autobús o taxis a l’estació de tren (Luceros) i a l’estació de Tram (mercat) més pròximes a l’aeroport.

2. Eliminació de Barreres Arquitectòniques. 

És necessari actuar a tots els nivells administratius (municipal i autonòmic) per a eliminar les màximes barreres arquitectòniques possibles, sobretot en instalacions d’us públic (Centres Educatius, Metrovalencia, Transport Públic i Edificis Públics). 

3. Reducció congestiones de tràfic accessos a Valéncia en jornada laboral.

Cada volta són més els ciutadans que opten per viure fòra de la ciutat. Despuix de la pandèmia i l’encariment de preus de vivenda o lloguer en les capitals, espenta a les famílies a optar per pobles de l’àrea metropolitana en busca de una vivenda més econòmica. Pero el coche se seguix usant massivament per a els desplaçaments. Despuix de l’obertura per part del Ministeri de Foment del tercer carril en sentit d’entrada en Valéncia en la V-21, reivindicació de fa més de quinze anys i despuix de quatre anys d’obres, és necessària l’intervenció en atres dos accessos a la ciutat de Valéncia, com són la V-30 i la V-31. 

Des de l’Ajuntament governat per Ribó, s’insistix que no s’utilise el vehícul particular en la reducció de carrils en les principals artèries de la ciutat per a dedicar-los al carril bici, entre uns atres, sense analisar que açò provoca congestió de tràfic en els accessos a Valéncia, cada volta més freqüents en els horaris laborals. 

Tot açò comporta inclús un aument de contaminació ya que les infraestructures d’accés no han evolucionat al mateix ritme que les intervencions anteriorment citades per part de Ribó. 

És per tot açò que Decidix propon Llançadores transporte àrea metropolitana. Pàrquings Dissuasoris o llançadores per a aparcar el teu coche i després en un bus llançadora et du directament a un Polígon Industrial. Actualment hi ha quatre llínees pero falta més freqüència de pas i publicitar per a donar a conéixer. També es deurien afegir alguna parada més. 

És una forma de transport sostenible, per mig del qual s’aforra combustible, turismes circulant per les carreteres i es reduïxen les possibilitats de que ocórreguen accidents de tràfic i de trànsit.

En este sistema s’eviten emboços en les entrades i eixides de les ciutats i també en els accessos als polígons. El coche particular deixa de ser un problema tant circulant com a l’hora d’aparcar. 

Com és sabut, cada autobús que circula per carretera substituïx aproximadament a uns 30 turismes lo que supon que el mig ambient ix molt beneficiat al reduir-se enormement l’emissió de gasos contaminants. 

Lo mateixa es pot utilisar per a minimisar les entrades o accessos a Valéncia des dels pobles del nostre territori en àrees intermodales de transport, com podrien ser a les llínees de Metrovalencia i EMT. 

4. Soterrament de les vies de ferrocarril en Valéncia i Parc Central. 

Una volta eixecutat el soterrament pendent des de fa anys, eixe espai es podria aprofitar per a l’ubicació d’un dels Pàrquings Dissuasoris anteriorment descrits. Des d’eixe punt cèntric es pot enllaçar en les diferents alternatives de transport urbà, com pot ser autobús, Metro, etc. 

El preu del tiquet de l’aparcament en dit Pàrquing, deuria tindre un mòdic import, no superior a uns 2Euros aproximadament, tal com existix en atres països a on tenen implantada esta conexió intermodal. 

5. Llínea Tramvia Parc de Capçalera-Port VLC. 

Nova llínea de Tramvia des del Parc de Capçalera fins al Port, transcorrent per l’Antic Caixer del Riu Turia. L’inici de seria en la parada del Metro de Nou d´Octubre, Bioparc, parada del Metro de Turia de Nou Centre, el IVAM, Barri del Carmen, Torres de Serrans, Estació de Tramvia de Pont de Fusta, Museu de Belles Arts, parada de Metro de Alameda, Palau de la Musica, Gulliver, Ciutat de les Arts i les Ciències, el Centre d’Investigació, la nova terminal de passagers del Port de Valéncia ciutat. Des d’ahí podria anar a la Marina (inclús creuant el pont) i continuar per la Passejada Marítima fins a Port Saplaya, conectant en la llínea que ve de les universitats a l’altura de l’Avinguda Tarongers. 

D’esta forma uniria tots els punts més turístics de la ciutat.

Campos que atrapen aigua (i recarreguen acuífero) 

DECIDIX lo que planteja és crear depressió artificials que puguen ser cultivades com a camps de cultiu durant el major part del temps i que puguen almagasenar aigua en episodis de grans pluges, lliberant terreny al seu entorn, permetent centralisar la zona inundada en zones predefinides. Es tracta de crear zones inundables d’un modo artificial. 

La ventaja és doble: es tracta de conseguir donar espai a tota eixa aigua que cau en poc temps per a evitar al màxim les inundacions, per un costat i recarregar els aqüífers per una atra, puix la concentració d’aigua de làmina d’aigua favorix la recarrega d’aqüífers per infiltració natural. 

Es tracta de crear una ret de camps de cultiu que es troben per baix de la cota de terreny per a que servixquen de depòsit temporal per a l’aigua en els moments de inundacions.

Mentres no hi ha inundacions, gràcies a la terra vegetal que hem repost, són cultivables i usen per a este menester. En el moment en que queden inundats per pluges torrencials, l’administració, paga als agricultors pel temps en el que no poden treballar i per les collites perdudes. El cost d’este “lloguer” és ridícul comparat en el cost de tindre dos o tres semanes (que és el temps mínim que tarda l’aigua en ser absorbida o desaguada en grans inundacions) de grans superfícies. No solament és el cost de les pèrdues materials individuals, sino el de les carreteres tallades i del posterior acondicionament de totes les infraestructures estropejades: cablejat elèctric, senyalisació, fermes, etc.

L’administració, les empreses de servicis i les companyies asseguradores són grans interessats en paliar les inundacions, de modo que ells podrien crear un “pot” de on eixiria els diners per a el “lloguer” dels camps. 

Hi ha països europeus que estan sistematisant este sistema per a evitar les grans riuades dels rius pel desgel en les seues capçaleres, com per eixemple Holanda. Lo que fan és facilitar l’inundació de les zones limítrofes dels seus rius evitant barreres i obstàculs. Quan hi ha excés de cabal, l’aigua ocupa estes zones i es evita inundacions majors, i quan el cabal és normal, estes terres es dediquen a pastures. El nostre sistema és distint a orige, pero l’idea subjacent és la mateixa. 

Es tractaria primerament de definir les àrees planes en les que es patixen inundacions d’un modo més sever i sistemàtic.

Estos proyectes per supost, també es poden aplicar a les zones montanyoses que deriven a rius i barrancs, construint en vàries zones uns murs de contenció en forma de dics i crear estructures barates per a laminar els volums d’aigua que cauen tradicionalment en Valéncia, en autumne/estiu en forma torrencial i, d’un modo colateral, aprofitar per a recarregar aqüífers.