Reducció de la dependència

Ser dependent és tendir a la servitut. La dependència de recursos i, sobretot, dels estratègics és un gran problema que frena el nostre creiximent i fa perillar el nostre benestar. Que es reduïxca la producció agrària pot ocasionar pèrdues econòmiques i risc de fam. Tindre dependència de gas o electricitat està condicionant la nostra indústria, especialment, la taulellera i la siderúrgica, entre moltes atres.

L’energia és un recurs estratègic que marca els preus de tot: En la producció, en el transport, en la conservació i en els servicis. Dependre dels recursos hídrics fa perillar la vida en totes les seues formes: L’animal, la vegetal i la humana; ademés del desenroll productiu (textil, químic, agrari…).

La dependència intelectual és un atre dels factors estratègics. Els alvanços científic-tecnològics-culturals vénen donats per una producció acadèmica que ha de créixer sense lloc a dubtes i no dependre d’atres territoris.

DECIDIX aposta per una generació elèctrica diversificada, sempre pensant a llarc determini, per a no dependre d’energies externes i eliminar els combustibles fòssils. Per tot açò, és molt important l’inversió en l’investigació de futures fonts d’energia, encara poc desenrollades, i les actuals. Comprén des de la pròpia generació, el suministrament i les infraestructures, sempre respectant l’impacte ambiental, per a, aixina, complir en els Objectius de Descarbonisació fixats per l’Unió Europea en 2050.

Els inconvenients que, per a l’hidràulica, comporta la sequia, disparen el restant de renovables (encara que no és suficient).

¿La conseqüència? Major volum d’energia elèctrica generada per les centrals de cicle combinat per a cobrir la demanda, més costs de producció per l’elevat preu actual del gas i més emissions de CO2 que seguixen avivant un canvi climàtic que, com ha quedat demostrat, cada volta dona menys treua. Açò significa que necessitem cobrir esta necessitat de suministrament en atres fonts, com l’eòlica o la solar.

Per lo tant, la solució per a deixar de dependre definitivament del gas passa pel desplegament definitiu de les renovables, com l’eòlica o la solar, en el nostre territori.

Una energia que encara es troba en fase inicial és l’hidrogen vert, especialment dirigit al sector industrial i al de la movilitat.

Energia Fotovoltaica

DECIDIX és partidari de l’energia fotovoltaica, sempre que no resulte incompatible en el mig ambient, tant a nivell paisagístic com de residus. No podem estar presumint d’energies renovables i alhora produint danys d’impacte ambiental.

Estem en contra de l’implantació de macroplantas fotovoltaiques, tant pel seu impacte ambiental en el paisage com pels residus que, en un futur, generaran els boscs de ferralla, aixina com els propis residus dels productes químics per a processar el silicat (silici) i fabricar els panels solars que són contaminants. Ademés, encara no s’ha establit un sistema de reciclage de dits panels.

DECIDIX aposta per l’implantació de plaques solars en vivendes, empreses i edificis públics, aixina com en el sector agrícola i ganader.

Quan pensem en plaques solars, lo més normal és que al nostre cap vinga l’image d’una teulada. I és normal, puix es tracta del lloc més habitual per a colocar-les. Nos permet aprofitar un espai que, generalment, no usem; i, ademés, podem obtindre d’ell un rendiment econòmic.

No obstant, existixen més possibilitats sobre el seu lloc de colocació. Cada dia està més estés l’aprofitament de les cobertes en els edificis de les comunitats de veïns, lo que permet un autoconsum colectiu de l’energia generada. Ademés, pot ser compartit per la totalitat dels veïns o només per la part que aixina ho decidixca.

Les empreses també poden ubicar la seua instalació de autoconsum fotovoltaic en les cobertes. Estos espais són els ideals per a instalar la cantitat necessària de plaques solars que permeten maximisar l’aforro de les empreses, que, normalment, no poden adaptar-se als trams de punta, pla i vall.

Una atra idea per a convertir l’espai disponible en energia fotovoltaica és l’utilisació de les cobertes de les naus agrícoles i ganaderes.

El concepte d’aünar l’energia solar en l’agricultura i la ganaderia té un nom: AGRIVOLTAICA.

Uns bons eixemples són els hivernàculs, que produïxen aliments i energia. Solucionen sis problemes crucials al mateix temps:

1. Reducció de la necessitat d’aigua, prop del 50 %.

L’ombrejat parcial protegix el sol i les plantes de l’excés del sol. Menys evaporament, menys aigua i, en molts casos aument de la producció. La rosada es condensa sobre les plaques solars i rega els cultius.

2. Els agricultors, a sovint asfixiats econòmicament, obtenen un segon ingrés de la seua parcela gràcies a l’autoconsum.

Electricitat neta i barata per a vendre a la ret. Un baló d’oxigen per al camp, que, ademés, nos reduïx la factura de la llum a tots. Quant més recorregam a les renovables, menys dependrem del gas.

3. Protecció de les collites front a la calor extrema, al vent, a les graniçades, a les gelades i a l’erosió.

4. L’humitat dels cultius refresca els panels solars i fa que funcionen en la màxima eficiència.

5. Eliminem els plàstics dels hivernàculs, que cal repondre cada any perque es destrossen i acaben, en molts casos, en la mar.

6. Evita eixe conflicte entre agricultura i camps solars, produint ventages per a tots.

Cultius de verdures en grans camps solars, com ya està passant en vàries plantes d’Extremadura, passant per panels solars integrats en vinyes o camps frutals per a protegir-los de la calor excessiva que abrasa les plantes i seca els sols.

Protegir els cultius dels agricultors i, ademés, generar energia neta per a deixar de calfar el planeta són possibles.

Tenim solucions. És hora d’aplicar-les.

Energia Eòlica

DECIDIX està en contra de l’implantació sense cap control o estudi previ de macroplantes eòliques, tant pel seu impacte ambiental en el paisage com pels residus que, en un futur, generaran les seues infraestructures.

L’instalació de parcs eòlics causa danys i morts d’aus i rat penats i supon també un impacte visual sobre els parages naturals, encara que els nous dissenys de aerogeneradors estan canviant esta tendència.

Genera alteracions ambientals, especialment, en la fase d’instalació per removiment de terres, pèrdua de vegetació, desmont i increment de l’erosió.

Encara que els nivells de soroll solen estar per baix del propi soroll del vent i descendixen a menys de 45 dB a uns 100 m, produïx contaminació sonora de baixa freqüència i alta intensitat.

DECIDIX aposta per l’implantació d’aerogeneradors en vivendes, empreses i edificis públics, aixina com en el sector agrícola i ganader i en la mar, a on són freqüents els vents de gran velocitat.

Actualment, existixen en el mercat aerogeneradors que minimisen la contaminació acústica produïda pel soroll del vent, que fa girar les seues aspes, lo qual resulta ideal tant per a la seua instalació en les teulades de les zones urbanes com en les granges o les zones rurals. També tenen la possibilitat de produir, utilisar i almagasenar l’energia de manera descentralisada, gràcies a un inversor, un controlador de càrrega i un commutador automàtic.

Entre les propostes més prometedores, està una que naix de la conjunció d’estos dos tipos d’energia sostenible: L’eòlica i la solar. Un sistema energètic mixt que combina turbines en panels solars per a maximisar la producció d’energia fins a un 40 %.

L’eficiència de les cèlules fotovoltaiques depén de la cantitat de radiació solar, que es reduïx casi a zero de nit i disminuïx sensiblement en els mesos d’hivern. Per a seguir produint energia en eixos moments sense sol, han ideat una estructura que, baix les plaques, inclou turbines eòliques que prenen el relleu i generen electricitat de forma ininterrompuda i constant.

DECIDIX aposta, mirant al futur, pels parcs eòlics marins, com el que ara mateixa està construint China i podria donar energia a tota la nostra autonomia.

Més allà dels molins tradicionals en pala de més de 2 m, lo últim passa per les megaconstruccions flotants conformades per múltiples turbines.

L’objectiu és maximisar la generació d’energia en un àrea concentrada. Una multiplicitat de turbines chicotetes donen un rendiment molt millor que una turbina gran.

Baix eixa premissa i fent els càlculs oportuns, s’estima un aument considerable de l’eficiència i, lo que és més positiu, una reducció del 80 % en l’ocupació de superfície aquàtica, lo que reduïx els costs de producció. Una sola unitat és capaç de produir energia per a 80 000 llars europees miges.

Energia nuclear

Fi del tabú contra l’energia nuclear, puix la Comissió Europea classificarà com a ‘verda’ l’inversió en centrals nuclears, al mateix nivell que els parcs de renovables. La classificació, abanderada per França, podria redirigir inversions millonàries per a la construcció de nous reactors.

La decisió, forçada per l’auge dels preus de la llum en l’Unió Europea, farà que les inversions en centrals nuclears siguen de nou rendables. La mida, recolzada per França i rebujada per Alemània, implica un gir de 180° en la política energètica europea i el fi de la demonisació de l’energia nuclear.

La mala image de l’energia nuclear, una herència d’eixa esquerra dels anys 70 que l’associava a l’indústria bèlica i va tergiversar la seua realitat fins a convertir-la en una de les principals obsessions dels moviments ecologistes, semblava definitiva en l’accident en març de 2011 en la central de Fukushima.

A raïl d’eixe accident, molts països varen congelar els seus proyectes nuclears. Alemània, la nació més antinuclear del planeta, per la potència dels seus organisacions i partits ecologistes, va decidir el tancament de totes les seues centrals per a 2022.

El tabú de l’energia nuclear, fortament concentrat en l’electorat i els partits d’esquerres, dista molt de ser un tabú universal. China, per eixemple, ha planejat la construcció de noves centrals nuclears a lo llarc dels pròxims 15 anys. Més que el restant dels països del món durant els últims 35.

El Govern chinenc, ademés, es dispon a ensajar un reactor nuclear basat en tori. En este tipo de reactors se substituïx l’aigua per sal fosa i l’energia produïda és més segura i econòmica, reduint la cantitat de rebujos nuclears. El tori és, ademés, un material molt més abundant que l’urani.

L’evidència de que l’eòlica i la solar són insuficients per sí soles per a garantisar el suministrament energètic que necessita una economia desenrollada ha acabat per trencar el tabú que pesava sobre molts països europeus.

Els residus continuen sent -és cert- el principal dels arguments en contra de les nuclears, pero la tecnologia permet ya un tractament raonablement segur d’estos. I ni tan sols les energies renovables són immunes a eixe argument: Els aerogeneradors de l’eòlica i les plaques solars són difícilment reciclables, devasten el sol sobre el que es construïxen i abdós tenen un innegable impacte paisagístic.

Ni les energies renovables són suficients, ni la dependència energètica de països com Rússia o Argèlia és sostenible a llarc determini ni la nuclear és eixa energia impura que l’esquerra radical du satanisant des dels anys 70.

Actualment, ya s’estan construint microrreactors nuclears tan chicotets com per a ser transportats en camió abans del final de la pròxima década.

Fins que despegue la tan desijada pero encara esquiva fusió nuclear, candidata a energia neta del futur, el desafiu energètic a nivell global i la creixent amenaça del canvi climàtic necessiten proyectes tan innovadors i ambiciosos com este.

La prioritat és que la seguritat siga superior a la dels reactors convencionals, ya que l’idea és que funcionen prop de regions poblades. Per a garantisar que no hi ha cap risc, el núcleu, els refrigerants i els demés components dels microrreactors estaran tancats en contenidors herméticament tancats i les necessitats de manteniment seran mínimes.

Són solucions capaces de generar energia de forma eficient, flexible i, sobretot, ràpida. La seua producció en fàbriques i el seu trasllat posterior permetrien reduir el temps i els materials de construcció en l’emplaçament, en contrast en els grans reactors nuclears, que exigixen grans inversions a llarc determini i un lapsus d’entre 5 i 10 anys fins a la seua implantació definitiva.

DECIDIX no descarta una energia nuclear lo més neta i segura possible.

Una de les propostes que més força cobren en eixe escenari futur de l’energia és l’associada a la fusió nuclear. Promeses durant moltes décades per a substituir a la seua germana, la fissió, les tecnologies de fusió no han terminat de convertir-se en una realitat.

Ventages de la fusió nuclear

1. -La fusió nuclear és una energia neta, ya que no produïx gasos nocius i genera residus nuclears de molt baixa activitat.

2. -Un reactor de fusió nuclear és intrínsecament segur, puix la pròpia reacció es deté en tallar el suministrament de combustible.

Les reaccions de la fusió produïxen una cantitat d’energia molt elevada (quatre voltes superior a la de les reaccions de la fissió nuclear) i poden ser la base dels futurs reactors de fusió.

Hui tenim molta tecnologia disruptiva, pero una gran part d’ella és més costosa que l’actual crema de combustibles fòssils. Per això necessitem a la política per a dissuadir d’eixes pràctiques i favorir l’innovació mentres baixen els preus d’estes alternatives, com l’hidrogen o l’amoníac, i dels sistemes que mitiguen els efectes que ya percebem en l’entorn i inclús produïxquen emissions negatives, com puga ser la captura de carbono.

Fusió nuclear, captura de CO2 o energia a partir de l’alumini (tercer element més abundant en la Terra) per a obtindre hidrogen: Aixina serà l’energia del futur.

El futur de la movilitat deu ser sostenible i “vert”.

A lo llarc de la seua vida, el ser humà necessita moure’s, desplaçar-se. Fer-ho pensant en la chafada que deixem en el planeta s’ha convertit en un imperatiu. De fet, la consciència colectiva sobre que el futur de la movilitat deu ser sostenible no para de créixer.

És necessari el desenroll de polítiques i accions concretes per a movilisar a tots els actors implicats: Administració, empreses, fabricants de coches, etc.

✓ Aumentar els punts de recàrrega de vehículs elèctrics en València. Aposta per la sostenibilitat, les noves tecnologies i l’energia neta. Dissenyar un pla d’implantació d’estacions de recàrrega en una tarifa especial per a carregar estos vehículs en electricitat d’orige vert.

✓ Implantació de hubs de recàrrega ultrarrápida per a vehículs elèctrics. L’infraestructura permet la càrrega de gran cantitat de vehículs de forma simultànea i conta en capacitat per a recarregar la bateria d’un coche elèctric en menys de 5 minuts.

L’electrificació i la conectivitat de l’indústria han iniciat el seu camí de manera sòlida. L’hidrogen està en una fase inicial i, per tant, sense un mercat rellevant que puga donar-li protagonisme. U dels reactivadors és el coche d’hidrogen. Sense coche d’hidrogen no hi haurà triumfos determinants de l’hidrogen.

A mida que la necessitat d’hidrogen per a l’automoció aumentara, els costs industrials disminuirien, fent este combustible progressivament més barat.

La locomotora que farà evolucionar l’hidrogen serà l’automoció, perque la seua enorme capacitat inversora és tan elevada que no es pot fer tal desenroll sense que acabe en un coche. Pero, per a aplegar a eixa fase, primer, el foc té que estar en la producció i la distribució de l’hidrogen.

Els coches de bateries són un atzucac i l’hidrogen és el futur, si no es desenrollen abans noves bateries que eliminen la dependència de metals escassos com el liti, que s’agotarà en 2040 al ritme de fabricació actual. Noves bateries que són ara mateixa una quimera, llunt de convertir-se en realitat industrial. Fabricants com Toyota, BMW i Alpine ya estan immersos en prototips en motor d’hidrogen.

Accelerar l’eliminació dels coches de gasolina per a reemplaçar-los per elèctrics, per decret polític, és un gran error, tant econòmic com migambiental. Deixant de costat ideologies i fanatismes d’u i d’un atre costat, hi ha raons objectives per a parar l’histerisme polític cap al coche elèctric i realisar una transició ordenada, basada en les senyes, l’eficiència i l’economia de les classes miges.

Una tecnologia actual que no oferix un benefici real clar sobre els coches de gasolina d’última generació, com apunta la sueca Volvo: Construir un coche elèctric contamina un 70 % més que el mateix model de gasolina. És una diferència jagantesca que es recupera durant tota la vida útil del primer, si l’orige de l’electricitat és renovable.

I açò és sense contar en factors com la vida llimitada de les bateries (que deuen ser reemplaçades cada cinc o sèt anys, incorrent en atre 70 % de CO2 extra que no produïx l’elèctric), la seua toxicitat (encara no es reciclen com deurien per a evitar la seua chafada migambiental) o lo que ara admet Musk i denunciaven els geòlecs i científics: El liti s’agotarà per complet en 2040.

I, sí, és veritat que el coche d’hidrogen encara no està llest per a la seua estrena per la falta de ret de distribució comercial del combustible i un método per a produir hidrogen 100 % vert més barat que el cost de l’electricitat. Pero eixos dos factors s’estan solucionant a passos ajagantats i sembla que seria més llògic invertir en resoldre’ls que en lluitar en les lleis de la física i fantasejar en bateries màgiques que no terminen d’eixir del laboratori.

És una pena que el mercat i els polítics aposten per lo fàcil i supostament barat, a pesar de les clares deficiències i del seu cost real a llarc determini. Com va succeir en l’adopció del petròleu o la cancelació de les centrals nuclears, estem, una atra volta, despullant a un sant per a vestir a un atre.

A destacar:

✓ Unificar criteris i consensuar objectius entre l’UE i el Govern nacional i els locals i incloure als fabricants i a l’iniciativa privada.

✓ Buscar sinèrgies entre l’investigació universitària i la privada, per a alvançar més ràpit i conseguir abaratir el preu actual de l’hidrogen.

✓ Adaptar les infraestructures en un objectiu comú.

✓ Tindre un bon màrqueting, per a saber-nos vendre pel món.

✓ Gestionar els temps segons una bona planificació (per a evitar la dispersió i el descontrol).

Indústria “verda”

Espanya és u dels països, junt en Alemània, més bolcats en el desenroll de l’hidrogen. La qüestió està en per on escomençar. Des del punt de vista valencià, en el port de Sagunt, en una regasificadora, la refineria de BP del Grao de Castelló en procés de reconversió del combustible fòssil a l’hidrogen i un sector hiperconcentrat geogràficament com és el tauleller, el punt de partida sembla senzill. I més en Porcelanosa, aliada en Iberdrola en un primer proyecte de forn ceràmic alimentat en hidrogen vert.

La capital, Almassora i Vilareal concentren més del 50 % de la producció de gasos d’efecte hivernàcul. La contaminació en la província és casi una tonellada major per habitant que en Alacant.

Iberdrola i Porcelanosa aborden la primera solució innovadora a escala real per a electrificar la producció ceràmica, combinant renovables, hidrogen vert i bomba de calor.

El proyecte contempla l’incorporació en les instalacions de Porcelanosa d’un electrolisador, que s’alimentarà de l’electricitat produïda per una planta fotovoltaica instalada en les pròpies cobertes de la factoria i l’aparcament de part del complex de Porcelanosa per a la producció d’hidrogen vert.

La refineria de Castelló albergarà el major proyecte d’hidrogen vert de Valéncia, que entrarà en escena en 2024, en el primer electrolisador de 60 MW, i tindrà un potencial d’expansió significatiu en els pròxims anys. L’hidrogen vert s’utilisarà per a produir combustibles nets i descarbonisar les operacions de la refineria de BP, aixina com atres indústries termointensives i de movilitat pesada en el nostre territori.

DECIDIX és partidari de que l’indústria valenciana invertixca en tot tipo d’energies renovables, per a no dependre de l’exterior. Per ad això, és molt important que el Govern valencià impulse mides econòmiques i incentius fiscals per a este pas necessari cap a les renovables, aixina com recórrer als fondos europeus.

Solament cal voler… i sobretot, que aquells que decidixquen creen en això.