Parlar d’economia, es parlar de finançacio, i en el cas de Valencia, d’infrafinaçacio.
Segons els Pressuposts Generals de 2023, a la Nacio Valenciana, li corresponien 13449 millons per a la seua finançacio. Aço suponia un increment de 616 euros, per lo que cada valencià rebia 2651 euros d’inversio. A pesar d’esta pujada, Valencia seguia estant entre les autonomies pijor finançades, rebent 360 euros/habitant, menys que la mija d’Espanya. Lo que demostra l’infrafinancacio que patim des de fa molts anys és que, inclús en esta pujada, seguiem tenint una de les pijors finançacions.
Especialment dramatic es el cas d’Alacant, que en 2023 rebia 85,48 euros per habitant, sent la provincia pijor finançada de l’Estat.
Els valencians exigim ya, d’una volta per totes, el final d’esta discriminacio en la finançacio, que repercutix tan negativament en totes les activitats i tots els sectors productius, en el corresponent perjuï al poble valencià.
Des de l’inici de la democracia, els partits governants en la nostra autonomia, primer el PSOE i despuix el PP, tafarrejaven de valencianisme, pero han estat mes preocupats per obedir les ordens que reben de les seues respectives direccions que en demanar una finançacio justa per al poble valencià. Aço ha fet que s’acumule un deute historic que cap govern vol reconeixer i cada volta empobrix mes la nostra terra.
El poble valencià es faener i mamprenedor i te esperit de superacio; pero este potencial se pert per l’actitut miserable dels politics que nos ha tocat patir, els quals no son valencianistes. Des de la dreta a l’esquerra, no els importa l’enruna que estan provocant en el nostre territori, que afecta tambe a les generacions futures, que veuen retallades les seues possibilitats de desenroll.
El model de finançacio autonomica està caducat des de 2014. Valencia necessita una força politica que defenga als valencians, en un nou model de finançacio. Sense obedir ni a Madrit ni a Catalunya, es una oportunitat que no podem deixar passar i nomes sera possible en DECIDIX, puix la seua unica preocupacio es el benestar del poble valencià.
A pesar d’esta discriminacio, som la quarta autonomia que mes aporta al PIB espanyol (concretamente, el 9.3 %), lo que deixa clara la nostra capacitat com poble.
Per a DECIDIX, atra qüestio de vital importancia es que Valencia tinga un concert economic, com ya tenen atres comunitats autonomes. Que pugam recaptar i gestionar imposts com IRPF, IVA o Patrimoni significa que es pot invertir en lo que realment es necessari per al poble valencià.
Des de 2015, en Valencia, no tenim entitats bancaries propies en capacitat i recursos per a finançar proyectes d’envergadura que suponguen un desenroll per a la nostra terra.
Tots recordem al centenari Banc de Valencia. Es cert que estava en fallida tecnica, pero, a pesar d’aixo, es podia haver salvat. No hi hague voluntat politica. Per a que aplegara el rescat europeu, tenia que desapareixer alguna entitat bancaria, i, una volta mes, li toca a Valencia i de pas es fea un rescat encobert a CAIXABANK. ¿ Algu se sorpren?
Existix l’Institut Valencià de Finances, pero, ademes de que es una entitat publica, dependent de la Generalitat, no te ni el presupost ni la capacitat que Valencia necessita.
Per aixo, es capital la creacio d’una entitat financera totalment valenciana, que pot ser publica o privada. En els orguens de decisio aci, per a facilitar la finançacio a les persones i empreses valencianes.
La nostra societat necessita, en urgencia, tindre una banca o un sistema financer en la suficient capacitat per a invertir en proyectes propis. En l’actualitat, els grans bancs que operen en Valencia tenen els seus centres de decisio en atres comunitats. Aço supon que, en cas de conflicte d’interessos,, sense dubte, beneficiaran als seus territoris i perjudicaran, per tant, al poble valencià.
En DECIDIX, estem convençuts que la politica economica valenciana deu ser capaç d’atraure, anticipant-se a atres territoris, a les grans empreses, que son les que generen les inversions millonaries i que contribuixen al desenroll economic i social de la nostra terra.
Pero sobretot, en DECIDIX, pensem que la meta mes important de l’economia es conseguir el benestar de les persones. Actualment, 97300 valencians reben l’Ingres Minim Vital, pero pensem que esta ajuda, tambe coneguda com Renda Basica Universal, es deu ampliar a tots els valencians que realment ho necesiten; que, llamentablement, cada dia son mes.
Esta prestacio ha de tindre una tramitacio facil i rápida. L’import te que anar actualisant-se, per a que siga compatible en qualsevol atra ajuda que puguen percebre els beneficiaris. Ademes, requerix un control eficaç, per a evitar fraus.
Un eixemple que mostra l’incapacitat de generar un teixit economic robust per part del Govern espanyol i del valencià es la dificultat de les pimes i dels autonoms a l’hora d’accedir als fondos europeus. Se’ls apliquen les mateixes condicions que a les multinacionals, pero les nostres chicotetes empreses no tenen els mijos necessaris per a gestionar la solicitut. El Govern valencià deuria posar els mijos per a facilitar l’acces als fondos per part de les pimes, que representen el 95 % de les empreses valencianes. +
A continuacio, exponem algunes mides que considerem claus per a millorar les condicions d’estes empreses i d’estos treballadors:
Des de l’1 de giner de 2025, els autònoms deuen cotisar segons els seus ingressos reals, en quotes mensuals que oscilen entre 200 i 590 euros, depenent del tram de rendiments nets. Encara que este canvi busca una major equitat, ha generat preocupacio entre aquells en ingressos variables o estacionals, que temen que este sistema no s’adapte adequadament a la seua realitat economica. Ademes, s’ha incrementat el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), del 0,7% al 0,8%, lo que ha segut criticat per alguns col·lectius, que consideren que este aument es injust per als autonoms en menors ingressos.
Organisacions com UATAE i UPTA han solicitat una reforma de la cessacio d’activitat i una ampliacio de l’acces al subsidi per a majors de 52 anys. Estes mides busquen garantisar una major seguritat economica per als autonoms en situacions de cessacio temporal o definitiu de la seua activitat.
Els autonoms reclamen una equiparacio en drets i prestacions en els treballadors assalariats, incloent l’acces a baixes per malaltia, desocupacio i jubilacio en condicions similars. També demanen una revisió de les condicions per a accedir a estes prestacions, adaptant-les a la realitat de la seua activitat.
L’Unio de Professionals i Treballadors Autonoms (UPTA) ha destacat la necessitat d’identificar i de reduir les principals traves burocràtiques que enfronten els autonoms en la seua relacio en l’Administracio. En colaboracio en el Ministeri per a la Transformacio Digital, s’estan implementant mides per a facilitar els procediments administratius i reduir la carrega administrativa que recau sobre este colectiu.
Els autonoms soliciten una reduccio de la burocracia i una major claritat en els procediments administratius. En particular, demanen millores en la comunicacio en la Seguritat Social i Facenda, aixina com en els processos d’alta, de baixa i de modificacio de senyes.
Ademes de les demandes especifiques, els autonoms han expressat la necessitat d’un major respal institucional per a les chicotetes i mijanes empreses, que constituixen la base del nostre teixit productiu. Aço inclou l’implementacio de politiques que fomenten els proyectes mamprenedors, l’innovació i la competitivitat en un entorn econòmic cada volta més digitalisat i globalisat.
Casos com el de Glovo, que enfronta juins per competencia deslleal per l’us de falsos autonoms, han generat preocupació en el sector. Els treballadors per conte propi exigixen una major vigilancia i sancions per a aquelles empreses que incomplixen la normativa laboral i perjudiquen als autonoms llegals.
L’incertea economica ha dut a que el 31,6 % dels autonoms hagen solicitat finançacio bancaria en el primer trimestre de 2025. Ademes, programes com el Kit Digital oferixen ajudes de fins a 3000 euros per a la digitalisacio de negocis, pero molts autonoms demanen una simplificacio en els processos de solicitut i una ampliació de les ajudes disponibles.