Esta ponència s’ha realisat arreplegant l’opinió de diferents actors dins del sector, com associacions, personal de compres de grans superfícies, sociòlecs, empresaris del sector i economistes.

El problema principal en el que nos trobem i que volem tractar són els agravis que estan sofrint els agricultors valencians, fonamentalment sobre el preu dels productes i la deriva dels chicotets agricultors cap a la desaparició pels interessos dels grans inversors.

Si veem les diferències entre el preu al que que ven l’agricultor els seus productes i el preu final que aplega al client, nos donem conte de que existix una problemàtica difícil d’entendre. Encara s’entén menys que, moltes vegades i segons fonts consultades, els productes pereceders generen pèrdues en el conte de resultats de les grans superfícies. 

Hi ha atres suposts, com les importacions, en els que no es complixen les exigències comunitàries. En la pràctica, estes exigències són aplicades per cada país importador, que actuarà segons li convinga en les negociacions entre abdós països.

Bàsicament, el motiu pel qual el camp valencià està perdent els seus chicotets agricultors és no obtindre rendabilitat pel seu treball. L’agricultura és u dels motors més importants de la nostra economía (inclús nos ha ajudat en vàries crisis) pero cada volta més agricultors estan abandonant les seues terres, les quals estan passant a mans de grans inversors. En açò es conseguirà que el sector agrari passe a mans d’uns pocs, que es duran els beneficis d’esta terra llunt de les nostres fronteres. Iaixina desapareixerà un sector laboral i econòmic molt important per al nostre territori. 

En Decidix proponem un pack de mides en les que tenim que treballar:

1. Llei de la cadena alimentria.

Impedir vendes per baix del cost, perseguint les vendes a perdudes i els preus en orige per baix dels de producció per a garantisar uns preus que permeten la sostenibilitat econòmica de les explotacions agrícoles i ganaderes. No vendre per baix de 0,32€/kg en taronges i 0,39€ en mandarines (revisar i actualisar les cifres periòdicament).

2. Preus fixats per un organisme gestionat per agricultors.
3. Millorar el segur agrari.

Un nou sistema nacional de segurs agraris, adaptat a les necessitats dels agricultors i ganaders i no als beneficis de les asseguradores. Implantar un segur de costs i ingressos.

4. Importacions en reciprocitat, clàusula espill.

Per a les produccións agrícoles i ganaderes que s’importen de països tercers. De manera que existixquen les mateixes condicions de producció dins i fòra de l’Unió Europea per als aliments que apleguen als nostres consumidors.

5. Control de plagues i malalties:

Tractament en fret.

Més recursos per a evitar l’entrada de plagues i malalties.

Investigar en solucions contra plagues i malalties. Potenciant l’investigació agrària i respalant l’innovació en explotacions i empreses agroalimentàries, ya que el control químic s’enfronta en el futur en séries llimitacions, com són les cada volta més freqüents restriccions llegislatives, el desenroll de resistències en les plagues a l’acció dels insecticides químics, el deterior migambiental o l’acumulació de residus químics en els aliments.

Evitar la prohibició de fitosanitaris sense alternatives eficaces en la lluita contra la plagues i malalties vegetals.

6. PAC més mediterrànea.

Que contemple l’idiosincràsia dels cultius de regadiu, aixina com la necessitat de respal als sectors de secà i del nostre model ganader sostenible.

7. Mides front a les escalades de costs de producció.

Doble tarifa elèctrica.

Facilitar l’instalació de panels solars per a autoconsum, pero no colocar-los en superfícies de cultiu, a on perjudiquen la productivitat del terreny.

8. Ajudes per a acabar en la ‘’pinyolà’’.

Ajudes i/o mides adequades com, per eixemple, l’establiment d’un mapa varietal en tot el territori.

9. Dispositius de seguritat. 25 millons de pèrdues.

Aument de recursos per a millorar la lluita contra els robos. 

10. Control de la fauna salvage. 35 millons de pèrdues.
11. Adaptar la reforma laboral a la temporalitat de les campanyes agràries.
12. Anàlisis dels recursos hídrics, major inversió i obres hidràuliques. Manteniment dels cabals per a regadiu del transvase Tajo-Segura.
13. Eliminar restriccions a l’activitat arrossera dins dels parcs naturals.
14. Promocionar la tira de contar.

Es tracta d’un instrument important per als llauradors i consumidors i en la tradició jurídica i foral valenciana.

Des del sigle XI, com a mínim, els llauradors de la vega de Valéncia han pogut anar a la ciutat a vendre directament els seus productes, sense intermediaris ni intromissions. Esta tradició foral ha quedat llimitada en un espai de Mercavalencia, en el que, per supost, no es troben els consumidors finals per a aprofitar la proximitat, la frescura del producte i un preu molt convenient. Volem obrir debat per a que la tradició milenària de la Tira de Contar no es quede a soles en Mercavalencia i s’use en tot el territori valencià.

¿Per qué no exportem, des d’un espai reduït, un instrument tan absolutament valencià i ho duguem a tots els nostres pobles i barris? 

D’esta manera, tindríem un producte de proximitat, en calitat, fresc, recent collit i a un cost més baix per als ciutadans. Una revalencianisació de les nostres lleis i més mercat per als llauradors que vullguen utilisar esta opció.

Solucions originals per a temps roïns.

Esta és un mida que deu ser estudiada en més profunditat, per a trobar una fòrmula que, ajudant al llaurador i acostant el producte al ciutadà (de l’horta a la taula), perjudique mínimament a l’actual estructura comercial de tendes de barri.

Ademés, una idea capital d’esta proposta és apostar per fundar un organisme per a invertir d’una manera clara en les denominacions d’orige de tots els productes que destaquen en el nostre territori, creant una marca i fent campanyes publicitàries fortes en els punts de venda dels nostres productes. No podem permetre, com ya ha ocorregut, que una consellera d´Agricultura li diga a un expositor, en una fira d’Alemània, que no importava d’a on vinguera la taronja que utilisava en els seus sucs perque ningú s’anava a enterar. I -¡mira per on!- es va enterar tot lo món.

Ademés de tot lo anterior, és vital, per a poder defendre des de la política el camp valencià, que es faça des d’un partit territorial, nacionaliste, valencianiste… com el vullgam nomenar, pero que no tinga que rendir contes a ningú més que als agricultors valencians. Tenim que exigir per als agricultors valencians les mateixes ajudes que tenen atres territoris. Un partit estatal no pot defendre ni reivindicar en la mateixa força que un partit territorial les necessitats dels agricultors valencians. Ya han utilisat l’agricultura valenciana com a moneda de canvi en moltes ocasions.  

Resulta vital posar ya en marcha totes estes mides. No podem perdre més temps, puix els grans inversors seguixen especulant i, en un breu espai de temps, poden conseguir que tot el teixit agrari actual desaparega i es quede en mans d’uns pocs.