En la federació de partits Decidix volem posar en valor la justícia com a eix vertebrador de la societat tant a nivell moral com punitiu. Resulta clau per a configurar una societat valenciana equitativa i ecuànime.

Nos preocupen especialmente la POLÍTICA CRIMINAL i la SOLUCIÓ EXTRAJUDICIAL DE CONFLICTES.
Consistixen en aquelles mides de tipo jurídic, econòmic, social i educatiu establides i impulsades pels poders polítics per a previndre i lluitar contra el fenomen criminal, en la finalitat de mantindre les taxes de criminalitat en uns nivells tolerables. En este aspecte, l’Estat espanyol es troba entre els Estats alarmistes, és dir, en relació en un nivell de delinqüència relativament baix, si el comparem en els països desenrollats del nostre entorn, la sensació d’inseguritat és massa alta. 

La pena privativa de llibertat continua sent la pedra angular del sistema penal, endurint-se fins al punt d’incloure la “pena de presó perpètua revisable”. En Espanya, en les successives reformes de 2003 i 2010 i el nou Còdic Penal, s’endurixen els requisits per a l’accés tant a la llibertat condicional com al tercer grau penitenciari, lligat tot això a l’aument de les penes de presó. L’evidència criminològica ha demostrat que l’enduriment de les penes no favorix la reducció de la reincidència ni la la disminució de la delinqüència, sino que són frut d’una demanda social i, en alguns casos, electoralista. 

És per això que en Decidix creem convenient fomentar la justícia restaurativa, com pot ser la mediació penal. Este sistema s’associa a un procés en el que intervé sempre una tercera persona aliena al conflicto, que negocia entre la víctima i la persona denunciada per a que esta última ajude a la víctima a superar la situació que ella mateixa ha originat. 

En este sentit, es deu promoure la solució extrajudicial de conflictes a partir de la mediació, de l’arbitrage o de la conciliació que comprenga tots els àmbits: Civil, penal, laboral o mercantil. Per mig d’estos processos les parts prendran major protagonisme i poder de decisió en la solució del conflicte, lo que comportarà una solució més duradora en el temps i en una major satisfacció de totes les parts implicades. Esta tendència ajuda d’igual modo a evitar el litigi, per lo que es produïx una descongestió del sobrecarregat sistema judicial, el qual està actualment carent de mijos suficients.

En el territori valencià són un referent els TRIBUNALS CONSUETUDINARIS. 

El Dret Consuetudinari és un conjunt de costums, pràctiques i creències acceptades com a normes obligatòries de la conducta d’una comunitat, per lo que podem entendre com a tribunal consuetudinari a aquell que NO aplica el Dret, sino la costum; sent esta una de les fonts del Dret, com proclama l’artícul 1.3 del Còdic Civil. 

Destaquem, en este àmbit, la més antiga institució de justícia d’Europa, el Tribunal dels Aigües de Valéncia. Per mig d’este es dirimixen les disputes derivades de l’us i l’aprofitament de l’aigua de rec entre els agricultors de la Comunitat de Regants de les séquies o dels “sequiols” que formen part d’ella. 

Recentment, per mig de la LO 10/2021, que modifica la LOPJ, es va reconéixer el caràcter de tribunal consuetudinari i tradicional al Jujat Privatiu d’Aigües d’Oriola i al Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaya. Els anteriors, junt al Consell dels Hòmens Bons de Múrcia, són els únics reconeguts com a tribunals consuetudinaris en Espanya. 

En Decidix apostem fermament per la defensa d’estos tribunals, que representen la costum d’aplicar justícia en el nostre territorio. Són Tribunals creats pels valencians, per a aplicar justícia entre els propis valencians i en un sector tan important per a nosatres com és l’agricultura. Des de les institucions valencianes es deu fomentar la conservació d’estos tribunals, aixina com la seua difusión, per a que la major part dels valencians coneguen esta justícia de regadiu tan nostra.

Des de Decidix es posa de manifest la FALTA DE RECURSOS DEL SISTEMA JUDICIAL valencià, la qual està vinculada a la infrafinançació que sofrim. Els principals problemes són: 

– Falta de dotació de mijos materials.

– Falta de dotació de mijos humans: Personal insuficient per a atendre el volum de assunts judicials. 

– Gran retart en la resolució dels processos en curs; Lo que provoca una justícia tardana i, per això i en ocasions, ineficaç.

Lo anterior provoca que s’estiga incomplint l’artícul 9.3 del nostre Estatut d’Autonomia, que proclama: “La Generalitat velarà per una Administració de Justícia sense demores indegudes i pròxima al ciutadà”. Recordem també la redacció de l’artícul 36.1.4º “Proveir de mijos personals, materials i econòmics a l’Administració de Justícia.”

En Decidix nos vàrem mostrar en contra de la reforma del DELICTE DE MALVERSACIÓ. 

El delicte de malversació està relacionat directament en la corrupció, puix es tracta d’un delicte d’apropiació indeguda del patrimoni públic o d’administració deslleal dels bens que ho componen.

La malversació solament pot cometre’s per una autoritat o un funcionari públics i té lloc quan estos subjectes alteren el patrimoni públic portant a terme les activitats castigades pel Còdic Penal.

Es deu implantar de forma real i efectiva la POLICIA AUTONÒMICA VALENCIANA, contemplada en l’artícul 55 de l’Estatut d’Autonomia. 

La Policia de la Generalitat va ser creada en 1992 per l’Orde Ministerial 9/92 i va començar el seua funcionament l’1 de febrer de 1993. Té dependència funcional de la Generalitat i orgànica del Ministeri de l’Interior, a través del Cos Nacional de Policia. 

Les competències que contempla el propi Estatut són les següents:
– La protecció de les persones i dels bens i el manteniment de la seguritat pública.
– La vigilància i protecció dels edificis i de les instalacions de la Generalitat.
– Són competències de la Generalitat, en el marc de la Llei Orgànica a que es referix l’artícul 149.1.29.ª de la Constitució, el mando suprem de la Policia Autònomica i la coordinació de l’actuació de les policies locals de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de la seua dependència de les autoritats municipals
– El restant de funcions que determina la Llei Orgànica a la que fa referència el punt 1 d’este artícul. 

Sobre el DRET CIVIL VALENCIÀ, el Congrés dels Diputats, en el respal dels partits estatals, impedix una solució a la paràlisis de l’autogovern en esta matèria, que actualment disfruten sis comunitats autònomes. 

El Dret Foral Valencià és un dret tradicionalment històric que es deu preservar. L’artícul 49 de l’Estatut contempla numeroses previsions que otorguen a les Corts la capacitat llegislativa civil, que es va aplicar en 3 lleis (Règim Econòmic Matrimonial Valencià, Custòdia Compartida i Unions de Fet) i varen ser anulades despuix de tres sentències del Tribunal Constitucional plantejades pels presidents Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. 

En Decidix estem junt a la societat civil valenciana i apostem per reclamar, junt en la proposta de reforma llegislativa de les Corts, que es modifique la Constitució per mig de l’introducció d’un nou paràgraf en la Disposició Adicional 2ª: “La competència llegislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts conforme a l’artícul 149.1.8.ª de la Constitució, s’estendrà a la recuperació i l’actualisació del seu dret privat històric d’acort en els valors i els principis constitucionals” 

El poble valencià deu poder eixercir la capacitat llegislativa civil per a desenrollar lleis socials com: 

– Llei que establixca la separació de bens sense necessitat de gastar els diners realisant capitulacions matrimonials i valore el treball en la llar familiar. Una norma similar va estar vigent entre 2008 i 2016 i seguix beneficiant a casi 250 000 valencians. 

– Llei d’Unions de Fet en efectes civils, conferint drets hereditaris i també colaboració en les tasques i càrregues de la llar o el “any de dol”. 

– Nova Llei de Custòdia Compartida. 

– Llei de Successions, que possibilite: 1) Desheredar als fills que es comporten de forma inadequada en els pares i 2) Testament mancomunat de “l´u per l´atre”. 

– Llei que facilite la transmissió hereditària de l’empresa i les explotacions agràries, conferint, en el primer cas, drets polítics a l’hereu més preparat per la funció social de l’empresa, font d’ocupació en el territori valencià; i favorint la propietat de l’explotació agrària per part del descendent que, efectivament, treballe la terra. 

– Aprovació del REGLAMENT de la Llei de Contractes Agraris, lo que determina mides com el registre de contractes o la forma escrita del contracte per a evitar, per eixemple, que la fòrmula a resultes no puga aplicar-se.