PER UNA DOTACIÓ DIGNA PER A LES NOSTRES POLICIES LOCALS
PER UNA DOTACIÓ DIGNA PER A LES NOSTRES POLICIES LOCALS Els cosos de policies locals valencians es troben en una gran carència de recursos humans, ademés d’en falta de formació específica i insuficients mijos de treball. Per atra banda, en l’aprovació de la jubilació anticipada per a policies locals (any 2018), numerosos municipis han vist reduïda la seua plantilla, substituint ad estos funcionaris per uns atres interins o, directament, quedant vacants els llocs mencionats. En la promulgació de la Llei 17/2017, de Coordinació de Policies Locals, es tractà d’acabar en esta problemàtica, en la que destaca, per eixemple, la fi de l’interinitat (convé senyalar que, a nivell europeu, cap atre cos conta en policies en caràcter d’interins). Aixina mateix i en el pas dels anys, s’ha observat que algunes de les mides establides en la Llei 17/2017 són de difícil aplicació en aquells municipis “chicotets” o inclús els que conten en núcleu urbà en la plaja i, en período estival, multipliquen fins a per 5 el seu número d’habitants. Si be és cert que l’aplicació completa de la Llei 17/2017 (fet que no ocorre en l’actualitat) impulsaria o milloraria les condicions dels municipis “grans”, en la comunitat autònoma de Valéncia existixen un total de 542 municipis, dels quals alguns no conten en cos de policia local propi i únicament 15 superen els 50.000 habitants.Davant tota esta problemàtica, existixen un risc evident i una preocupació perceptible en la societat: la por. Por a l’aument de la criminalitat. Segons les estadístiques de criminalitat de 2025, en el conjunt de l’Estat espanyol, es va produir -només en el primer trimestre de 2025- un increment de:– Homicidis dolosos i assessinats en grau de tentativa (+19,9%)– Ciberdelictes (+19,8%)– Agressió sexual en penetració (+7,6%) Delictes contra la llibertat sexual (+3,8%) Restant de delictes contra la llibertat sexual (+2,5%)– Tràfic de drogues (+4,9%)– Delictes greus i menys greus de lesions i brega tumultuària (+2,1%) Davant tal situació, DecidiX propon una revisió exhaustiva de la Llei 17/2017, en les seues respectives modificacions i la fi de millorar tots els cosos de policia local valencians i, en el seu cas, els cosos de policia mancomunats; aumentar els mijos humans i/o el compliment estricte de la seua plantilla; la fi dels contractes d’interinitat per llarga duració, en aplicació de la Llei 17/2017, i el preceptiu informe favorable de l’orgue competent en matèria de seguritat en cas de nomenament d’interí; la formació d’una bossa autonòmica en l’objectiu d’aportar funcionaris de policia en tots els municipis; i la realisació de la preceptiva formació en l’IIvaspe, prèvia al nomenament.
EXIGIM SOLUCIONS REALS PER ALS NOSTRES BOMBERS
EXIGIM SOLUCIONS REALS PER ALS NOSTRES BOMBERS El Consorci Provincial de Bombers de Valéncia té una gran carència de mijos humans. En diverses reunions en el seu president, Avelino Mascarell, s’han traslladat esta problemàtica i la consegüent preocupació, rebent únicament paraules boniques pero en poques solucions. L’única “solució” ha segut la firma d’un decret, per part del senyor Avelino Mascarell, que obliga als funcionaris a realisar hores extres, suponent un atropell als drets laborals, aixina com una decisió molt qüestionable des d’un punt de vista jurídic. Tenint en conte l’última convocatòria d’oposició en 246 places, els membres del consorci manifesten que, encara aixina, faltaran casi 150 més, causant això greus perjuïns en cas d’emergències i dificultats per a mantindre servicis òptims que puguen satisfer les necessitats de la societat. Ademés, els bombers mostren el seu malestar per la falta de mijos materials, en un parc automovilístic que a penes es renova i divers material en un estat deficient. A conseqüència de tot lo expost, durant els mesos d’estiu de 2025, han existit parcs de bombers que han tingut que tancar per falta d’efectius que estigueren de servici, incendis atesos per bombers d’un parc situat a 70 km de distància; i servicis mínims composts per 4 bombers (en l’Ajuntament de Valéncia (en parc propi), el servici mínim està compost por 6 bombers). Davant tal situació, DecidiX propon un aument significatiu de places i del pressupost anual que siga capaç de satisfer les necessitats del colectiu, formació especialisada i contínua, mijos materials i humans suficients i totes aquelles necessitats específiques que siguen necessàries per a garantisar el correcte funcionament d’un colectiu prioritari.
Albal inicia una campanya contra les pantalles
Albal inicia una campanya contra les pantalles La Concejalia de Sanitat ha iniciat una campanya per a sensibilisar a la població dels riscs per l’excés d’utilisació de les pantalles i dels dispositius mòvils.Durant varis mesos es realisaran diverses activitats per a informar i concienciar sobre els problemes associats en este abús i que poden dur a aïllament social, hàbits roïns i problemes de salut mental, entre unes atres conseqüències més sensibles en l’infància i l’adolescència.Joan Carles Puchalt: “Cada nova invenció tecnològica està impactant exponencialment sobre les mateixes bases de les nostres societat i cultura, és vital tindre totes les ferramentes mentals per a saber gestionar les noves tecnologies com individus i colectius. De no fer-ho, hi ha molts riscs per a les nostres felicitat, personalitat i libertat.” Una de les primeres activitats serà dijous 12 de febrer a las 18:00, iniciant-se en una taula redona en experts en Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions, en la Sala de Conferències de la Casa de la Cultura. Esta primera Taula Redona contarà en:Amparo Ródenas Marco, enfermera de l’Unitat de Promoció i Programes de Salut del Centre de Salut Pública d’Alzira;Teresa Bodi Aragón, psicòloga de l’Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Adictives (UPCCA);Luis Rojo Bofill, psiquiatra infantojuvenil de l’Hospital La Fe (Centre de de Salut Mental d’Albal), “Redes Sociales y Salud Mental”; iMaría Cárdenas i Walter Lofiego, psicòlecs de l’Asociación Familiares y Personas con Enfermedad Mental (AFPEM), “Consecuencias de las nuevas tecnologías en la etapa infantojovenil”.
Decidix junt al camp valencià i en contra de Mercosur
Decidix junt al camp valencià i en contra de Mercosur El partit polític valencianiste Decidix acodix a la manifestació agrària, celebrada el 29 de giner en Valéncia, contra este acort de l’Unió Europea i les retallades de la PAC En una situació que el sector agrari califica com a insostenible, membres de Decidix han volgut estar presents per a recolzar les seues reivindicacions contra Mercosur i lo que consideren uns acorts perjudicials per al camp valencià. Entre els presents es trobava la viceAlcaldesa d’Albal, María José Hernández; el síndic d’Implantació, Ramón Guzmán; o el concejal d’Albal i secretari general de Decidix, Joan Carles Puchalt. En paraules de Puchalt, “Europa és una gran oportunitat de creiximent, pero la política ha de defendre els nostres interessos. L’agricultura també és indústria i una font de riquea econòmica vital per als valencians, per lo que s’ha de protegir el nostre producte i als nostres productors, evitant la competència deslleal”. En este sentit, Puchalt ha criticat durament la postura del restant de partits i ha afirmat que “mentres PP i PSOE seguixen traïcionant als valencians votant a favor de Mercosur, per la seua part, Compromís i Vox, no fan us de les seues claus de govern i representació institucional per a que PP i PSOE canvien el seu vot”. En Decidix tenen clar que prima la defensa dels interessos i del camp valencians i, per tant, diuen ben alt: NO A MERCOSUR, SÍ AL CAMP VALENCIÀ.
L’IMPOSICIÓ DE LA BALISA V16 PER PART DE LA DGT DE PERE NAVARRO: UN NOU SAQUEIG FISCAL QUE POSA EN RISC LA SEGURITAT VIAL
L’IMPOSICIÓ DE LA BALISA V16 PER PART DE LA DGT DE PERE NAVARRO: UN NOU SAQUEIG FISCAL QUE POSA EN RISC LA SEGURITAT VIAL L’imposició d’estos nous aparats, dissenyats pels exguàrdies civils gallecs Jorge Torre i Jorge Costas per a senyalisar els vehículs de persones en movilitat reduïda que no podien posar els triànguls reflectants per si mateixes, ha provocat la polèmica en l’àmbit de la seguritat vial, en el RD 159/2021 i la seua posterior rectificació en el RD 1030/2022. La modificació del Reglament General de Vehículs es presenta com un intent de modernisació, en el propòsit de regular els servicis d’auxili, senyalisant i informant de la posició de vehículs immovilisats en la via, pero la seua implementació obligatòria no constituïx a soles una nova astralada fiscal en forma d’IVA, sino que tambe posaria en greu perill la vida de conductors i passagers en les nostres carreteres. Balises V16: ¿Seguritat o senyalisació deficient? A partir de l’1 de giner de 2026, tots els vehículs deuran estar equipats en les controvertides i costoses balises V16. Dissenyades per a ser colocades en la part més alta del vehícul i guardades en la guantera, estes balises són supostament una solució innovadora i segura. No obstant, el seu alcanç és molt llimitat: Homologades per a una intensitat de llum que varia de 40 a 700 caneles -s’adquiriran les més econòmiques-, es tornen pràcticament invisibles en condicions llumíniques diürnes, en fum o boira, per no parlar de canvis de rasant o curves tancades, tan comunes en les nostres carreteres de montanya. Si els professionals que treballen en els servicis d’auxili i de manteniment de les vies, molt millor senyalisats, sofrixen accidents, ¿qué succeirà en els usuaris d’estes balises alimentades en piles en una duració molt curta? ¿Donarà temps a que acodixquen els servicis d’emergència? No és cap secret el descens del número d’efectius de la Guàrdia Civil de Tràfic. Inconsistències inexplicables Més desconcertant encara és la prohibició de l’us de triànguls reflectants per als conductors espanyols, mentres que els estrangers podran seguir utilisant estes ferramentes de senyalisació sense restriccions. I lo mateix haurem de fer els nacionals quan circulem per les carreteres d’atres països. ¿Per qué s’ignoren les necessitats dels propis ciutadans en favor d’una normativa desigual? Ya és temps de qüestionar la llògica darrere d’estes decisions, quan la seguritat està en joc. ¿I qué ocorre en les carreteres rurals i montanyoses, a on la cobertura mòvil és inexistent? La DGT sembla confiar en un sistema telemàtic que, a dia de hui, presenta séries deficiències. En una conectivitat que solament s’estén a tres operadors que no poden garantisar una cobertura mòvil que alcance a tota Espanya i en una traçabilitat dubtosa fins a la web DGT 3.0, ¿quí podrà garantisar que la nostra seguritat està plenament coberta?¿De veres varen pensar en la nostra seguritat?És tant un desafiu com una ironia que es prohibixca l’us de dispositius més segurs, com els triànguls, en un context a on les balises V16 poden no ser efectives. Permanéixer dins del vehícul en cas d’una averia sembla un acte de fe, en lloc d’una decisió segura davant el perill de ser embestits pels vehículs que poden circular en abdós sentits de les vies. En un món a on els sistemes d’alerta en vehículs moderns poden notificar un accident de manera automàtica o manual al 112, ¿és realment necessària esta nova obligació? La DGT necessita repensar el seu enfocament i priorisar mides que garantisen una resposta efectiva davant situacions d’emergència, en lloc de, simplement, impondre noves normatives no suficientment estudiades.Des de DECIDIX, denunciem que estes mides no solamente posen en perill a les persones, sino que també representen una nova excusa governamental per a aumentar la recaudació. Molts conductors s’oponen a adquirir estes balises i temen les possibles conseqüències llegals de no posseir-les en cas d’averia o d’accident.Són precissos corregir esta normativa i buscar solucions efectives que priorisen la seguritat vial de tots, en lloc d’impondre enfocaments unilaterals. Proponem a la DGT considerar les balises, conectades o no, com una recomanació complementària de les llums de warning, dels triànguls i dels jupetins reflectants. Tots som usuaris d’un teléfon mòvil que pot dur una aplicació en permissos de localisació que avisen simultàneament a la DGT, als servicis d’emergència i a la Guàrdia Civil.¡La seguritat no deu ser una qüestió de fe ni d’improvisació! És urgent que la DGT actue en sentit comú i evaluació crítica en pro del benestar de tots els usuaris de les vies. És hora de que les decisions sobre la nostra seguritat es prenguen en serietat i responsabilitat.
ELS GRAFITIS: UN PROBLEMA QUE NO DEIXA DE CRÉIXER
ELS GRAFITIS: UN PROBLEMA QUE NO DEIXA DE CRÉIXER Foto: Vandalisme en l’entorn del Jardí de Pontons, junt al Carrer Tres Forques de Valéncia (2023) La moda nortamericana del tagging -firma o acrònim d’una persona o d’un grup- en aerosols o rotuladors s’ha vingut estenent durant anys per les grans ciutats occidentals, i Valéncia no ha segut una excepció; afectant a murs, edificis de vivendes, mobiliari urbà, persianes, transports públics, escultures i monuments històrics a on els grafiters competixen per estendre la seua particular chafada -a voltes en llocs de difícil accés-, que resulta molt costosa d’eliminar. RENFE admet amprar 25 millons d’euros a l’any entre neteja de pintades i grafitis en els seus trens i despeses destinades a vigilància. En 2024 l’Ajuntament de Valéncia ha tingut que destinar 1,06 millons d’euros a la neteja d’elements urbans singulars, monuments etc. És ya una batalla perduda la lluita contra els grafitis que inunden els barris donant una llamentable image de marginalitat, degradació i brutea, sense oblidar l’impacte migambiental que suponen els gasos dels sprays i els productes químics utilisats en la seua neteja. A pesar de les creixents despeses en la seua eliminació, la percepció del ciutadà és que la presència d’este tipo de vandalisme, que ataca tant a la propietat pública com a la privada, no deixa d’aumentar. Mides com pintar i mantindre netejada una frontera podien dissuadir a alguns, ya que a on es veuen més pintades, més s’acumulen. Pero ara molts particulars desistixen, perque és una despesa de recursos inútil. Una atra mida que adoptaven molts comerços era encarregar a artistes grafiters alguna obra en l’esperança de que li la respectaren, pero açò moltes voltes ya no té efecte. L’obscuritat de la nit és l’aliada perfecta d’esta activitat, amparada per les polítiques actuals d’allumenat, que estan substituint els antics fanals que proporcionaven una bona llum ambiental per atres d’escassa altura en llànties led que deixen àmplies zones en tenebres i nos tornen als temps dels fanals de gas, facilitant tot tipo de delictes i d’atropells a peatons o ciclistes. DECIDIX defén barris agradables a on imperen l’orde i la neteja, pero no va en contra de la lliure expressió: propon la creació de zones habilitades en cada barri per a este tipo d’activitat, en murs que puguen ser periòdicament documentats i publicats en una web, i pintats per a posteriors grafitis. Pero, fòra d’estos àmbits, cal plantejar-se mides que ya han funcionat en atres països, com campanyes de sensibilisació, prohibició de venda de pintura en spray a menors i creació d’un registre de compradors per a posteriors comprovacions, aixina com sancions més severes per als infractors.
LA PORTADA ROMÀNICA VALENCIANA PERDUDA
LA PORTADA ROMÀNICA VALENCIANA PERDUDA Totes les époques i tots els règims polítics i ideològics han posat la seua mirada en algun moment del passat, buscant la seua llegitimació. Si parlem de l’Edat Mija, els governs de PSPV i Compromís, des de fa quatre dècades, han destacat l’esplendorós i internacional gòtic català, difòs per tot el Mediterràneu en sintonia en la fecunda lliteratura valenciana medieval que, sense imaginar-ho els seus autors en aquell moment, va enaltir i va fonamentar la cultura catalana, tal com els citats partits ho entenen en l’actualitat. Pero, quan es posa el foc en determinades époques, s’enfosquixen unes atres.Si visitem el Museu de Belles Arts de Valéncia, des del vestíbul -antiga iglésia-, per a visitar les sales de pintura gòtica, podem vore a mà esquerra, casi amagats, tres capitells esculturats i una pila de font romànics.Tota l’explicació que es dona en les carteles, que ni informen sobre la procedència de les peces ni les expliquen -com caldria esperar de la funció didàctica d’un museu-, és que llegim que “Quan entra l’art romànic a València com a conseqüència de la conquista de Jaume I el 1238, este estil ja es troba en decadència a la peninsula Ibèrica. Estes peces són part dels escasos vestigis que perduren d’este estil en el nostre territori”. Per supost que no es consideren dignes de figurar en la web oficial del museu, com tampoc apareixen peces del periodo paleocristià tan notables com el sarcòfec de Sant Vicent Màrtir (s.IV).Este breu text mostra l’escàs apreci que la direcció del museu té respecte a l’estil present en el Regne de Valéncia durant aproximadament 100 anys, indicatiu de l’enorme esforç per donar personalitat occidental a les noves construccions, intentant borrar el món islàmic que els envolvia. A pesar de lo molt que ha desaparegut, no deixen d’aparéixer testimonis de la seua importància. Només en el Cap i Casal es conserven dos portades romàniques en Sant Vicent de la Roqueta, una atra en la Catedral i dos més en Sant Joan de l’Hospital; ademés de restes d’alguna atra, com és el cas dels tres capitells exposts, que procedixen de l’antiga iglésia parroquial de Sant Tomàs de Valéncia (finals del s. XIII). Curiosament, el cas d’esta antiga portada és el de la major negligència de l’història de l’institució. Vejam el perqué. Durant la Desamortisació (1836) es va oferir a la parròquia de Sant Tomàs permutar la seua chicoteta iglésia, situada en el cantó entre els carrers Cabillers i Avellanes, per la que havia pertanygut a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, a la que es va decidir traslladar-se en 1837 per la seua major capacitat i magnificència.Despuix de vendre’s, l’antic temple va ser utilisat com a almagasén, encara que per la seua falta de manteniment va acabar amenaçant ruïna, de modo que es va derribar en 1864 per a construir l’edifici de vivendes que es pot vore hui dia. La seua promotora, “La Peninsular”, propietat de Pascual Madoz, va oferir la portada i atres elements d’interés històric-artístic a la “Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Valencia”, sent el seu secretari Vicente Boix.Es va encarregar una litografia a José Gandía per a mostrar l’aspecte de la portada abans del seu desmontage, que es va enviar a la “Real Academia de la Historia” de Madrit, mentres les seues peces varen ser dutes a l’antic convent del Carme de Valéncia, com mostren els registres. Pero pocs anys despuix es varen desfer de la portada sancera, conservant solament els seus sis capitells i un fragment d’imposta.El Museu Arqueològic Nacional (MAN), creat en 1867, va enviar comissionats als museus provincials per a solicitar peces (objectes dobles o peces considerades sense importància) per als seus fondos. Ya que la portada tenia tres capitells en cada costat, els relleus dels quals -aus enfrontades enredrades en motius vegetals- es repetien encara que a l’inversa en cada costat de la portada, Vicente Boix va cedir al MAN en 1871 els tres capitells de l’esquerra i el fragment d’imposta, que mantenen almagasenats en el museu madrileny, encara que u dels capitells no s’ha localisat.La sindicatura de Cultura i Patrimoni de DECIDIX no entén per qué no es soliciten les peces, encara que siga en depòsit, per la seua rellevància per a l’Historia de l’Art Valencià.Aixina mateix, basant-se en la litografia i en eixemples de l’época, propon un montage reconstructiu de la portada en resina incorporant les peces originals, que permetrien posar en valor esta obra en el seu context en un estudi històric-artístic complementari. Hem pogut vore eixemples expositius recents en museus europeus com el del Mercat de Trajano o el de l’Ara Pacis en Roma, que resulten molt didàctics, al mateix temps que respectuosos en els restants originals.Lo mateix cal dir per al restant de pila de font ornamental, que, encara d’ingrés en el museu desconegut, és una peça absolutament excepcional en el context del romànic hispà, que en el sigle XIII va evolucionar cap al refinament i l’adorn dels edificis civils i religiosos i per al que s’ha apuntat que podria provindre dels jardins del Palau episcopal valencià.DECIDIX requerix a la direcció del museu que es plantege recuperar, estudiar i posar en valor estes peces, equilibrant l’espai expositiu per a que qualsevol visitant puga apreciar l’evolució de l’Història de l’Art Valencià en totes les seues époques i riquees.
PER UNA ITV EFICAÇ I EFICIENT
PER UNA ITV EFICAÇ I EFICIENT Des de Decidix volem denunciar l’abús que sofrim els valencians, en una ITV cara i en afany recaudatori.Ningú qüestiona la necessitat de tindre un control sobre la seguritat del parc automovilístic, pero s’ha fet de dita necessitat un atre instrument d’espoli; en este cas, als conductors valencians.Els alts preus i la dificultat per a conseguir cita (per als usuaris, per eixemple, de les estacions de Vilarreal i Castelló) nos fan preguntar-nos si realment és tan efectiva la nova ITV com nos han volgut fer creure.Recolcem l’iniciativa d’Astrauto, l’associació de propietaris de tallers mecànics de les comarques del nort, en la que es reclama l’homologació de les instalacions d’estos tallers per a que els vehículs puguen passar les inspeccions pertinents.Esta mida comportaria una rebaixa substancial de les tases i dels desplaçaments innecesaris ad atres poblacions i eliminaria la demora en l’adjudicació de les cites.
D’INCOMPETENTS I DE CÍNICS
D’INCOMPETENTS I DE CÍNICS La compareixença de Mazón en la comissió d’investigació sobre la gota freda en el Congrés dels Diputats ha propiciat una llamentable performance que convertix la tragèdia que hem sofrit en un grotesc espectàcul d’oportunisme polític.Per una part, un president de la Generalitat indigne, incapaç de deixar de mentir per a salvar-se i d’assumir errors. El dany que l’incompetència del seu partit i la seua immoralitat, recolzades per Vox, han fet a la credibilitat de les nostres institucions autonòmiques costarà molt de reparar.Per atra part, rebugem que un vividor de la política, com Gabriel Rufián, s’aprofite del dolor del poble valencià per a tornar a fer atra de les sobreactuacions teatrals a les que nos té acostumats. El 30 d’octubre estaves en el Congrés repartint-te RTVE en el PSOE i Sumar, cínic. Desigem que la justícia s’encarregue de Mazón i d’atres responsables negligents de l’emergència. És necessari per a reparar el dolor de víctimes i damnificats sense que actors i oportunistes, com Rufián i Soler, continuen aprofitant-se de les nostres desgràcies. I per a que la societat valenciana inicie un debat sério sobre les causes i les solucions relatives a estes catàstrofes naturals per a que no tornen a colpejar-nos tan brutalment. Un debat en el que PP, PSOE, Compromís i Vox tenen que assumir les seues diferents culpabilitats. Un debat en el que els valencianistes volem participar aportant alternatives com els parcs inundables i els sistemes d’alerta que vàrem plantejar en Torrent i Albal.