L’IMPOSICIÓ DE LA BALISA V16 PER PART DE LA DGT DE PERE NAVARRO: UN NOU SAQUEIG FISCAL QUE POSA EN RISC LA SEGURITAT VIAL
L’IMPOSICIÓ DE LA BALISA V16 PER PART DE LA DGT DE PERE NAVARRO: UN NOU SAQUEIG FISCAL QUE POSA EN RISC LA SEGURITAT VIAL L’imposició d’estos nous aparats, dissenyats pels exguàrdies civils gallecs Jorge Torre i Jorge Costas per a senyalisar els vehículs de persones en movilitat reduïda que no podien posar els triànguls reflectants per si mateixes, ha provocat la polèmica en l’àmbit de la seguritat vial, en el RD 159/2021 i la seua posterior rectificació en el RD 1030/2022. La modificació del Reglament General de Vehículs es presenta com un intent de modernisació, en el propòsit de regular els servicis d’auxili, senyalisant i informant de la posició de vehículs immovilisats en la via, pero la seua implementació obligatòria no constituïx a soles una nova astralada fiscal en forma d’IVA, sino que tambe posaria en greu perill la vida de conductors i passagers en les nostres carreteres. Balises V16: ¿Seguritat o senyalisació deficient? A partir de l’1 de giner de 2026, tots els vehículs deuran estar equipats en les controvertides i costoses balises V16. Dissenyades per a ser colocades en la part més alta del vehícul i guardades en la guantera, estes balises són supostament una solució innovadora i segura. No obstant, el seu alcanç és molt llimitat: Homologades per a una intensitat de llum que varia de 40 a 700 caneles -s’adquiriran les més econòmiques-, es tornen pràcticament invisibles en condicions llumíniques diürnes, en fum o boira, per no parlar de canvis de rasant o curves tancades, tan comunes en les nostres carreteres de montanya. Si els professionals que treballen en els servicis d’auxili i de manteniment de les vies, molt millor senyalisats, sofrixen accidents, ¿qué succeirà en els usuaris d’estes balises alimentades en piles en una duració molt curta? ¿Donarà temps a que acodixquen els servicis d’emergència? No és cap secret el descens del número d’efectius de la Guàrdia Civil de Tràfic. Inconsistències inexplicables Més desconcertant encara és la prohibició de l’us de triànguls reflectants per als conductors espanyols, mentres que els estrangers podran seguir utilisant estes ferramentes de senyalisació sense restriccions. I lo mateix haurem de fer els nacionals quan circulem per les carreteres d’atres països. ¿Per qué s’ignoren les necessitats dels propis ciutadans en favor d’una normativa desigual? Ya és temps de qüestionar la llògica darrere d’estes decisions, quan la seguritat està en joc. ¿I qué ocorre en les carreteres rurals i montanyoses, a on la cobertura mòvil és inexistent? La DGT sembla confiar en un sistema telemàtic que, a dia de hui, presenta séries deficiències. En una conectivitat que solament s’estén a tres operadors que no poden garantisar una cobertura mòvil que alcance a tota Espanya i en una traçabilitat dubtosa fins a la web DGT 3.0, ¿quí podrà garantisar que la nostra seguritat està plenament coberta?¿De veres varen pensar en la nostra seguritat?És tant un desafiu com una ironia que es prohibixca l’us de dispositius més segurs, com els triànguls, en un context a on les balises V16 poden no ser efectives. Permanéixer dins del vehícul en cas d’una averia sembla un acte de fe, en lloc d’una decisió segura davant el perill de ser embestits pels vehículs que poden circular en abdós sentits de les vies. En un món a on els sistemes d’alerta en vehículs moderns poden notificar un accident de manera automàtica o manual al 112, ¿és realment necessària esta nova obligació? La DGT necessita repensar el seu enfocament i priorisar mides que garantisen una resposta efectiva davant situacions d’emergència, en lloc de, simplement, impondre noves normatives no suficientment estudiades.Des de DECIDIX, denunciem que estes mides no solamente posen en perill a les persones, sino que també representen una nova excusa governamental per a aumentar la recaudació. Molts conductors s’oponen a adquirir estes balises i temen les possibles conseqüències llegals de no posseir-les en cas d’averia o d’accident.Són precissos corregir esta normativa i buscar solucions efectives que priorisen la seguritat vial de tots, en lloc d’impondre enfocaments unilaterals. Proponem a la DGT considerar les balises, conectades o no, com una recomanació complementària de les llums de warning, dels triànguls i dels jupetins reflectants. Tots som usuaris d’un teléfon mòvil que pot dur una aplicació en permissos de localisació que avisen simultàneament a la DGT, als servicis d’emergència i a la Guàrdia Civil.¡La seguritat no deu ser una qüestió de fe ni d’improvisació! És urgent que la DGT actue en sentit comú i evaluació crítica en pro del benestar de tots els usuaris de les vies. És hora de que les decisions sobre la nostra seguritat es prenguen en serietat i responsabilitat.
ELS GRAFITIS: UN PROBLEMA QUE NO DEIXA DE CRÉIXER
ELS GRAFITIS: UN PROBLEMA QUE NO DEIXA DE CRÉIXER Foto: Vandalisme en l’entorn del Jardí de Pontons, junt al Carrer Tres Forques de Valéncia (2023) La moda nortamericana del tagging -firma o acrònim d’una persona o d’un grup- en aerosols o rotuladors s’ha vingut estenent durant anys per les grans ciutats occidentals, i Valéncia no ha segut una excepció; afectant a murs, edificis de vivendes, mobiliari urbà, persianes, transports públics, escultures i monuments històrics a on els grafiters competixen per estendre la seua particular chafada -a voltes en llocs de difícil accés-, que resulta molt costosa d’eliminar. RENFE admet amprar 25 millons d’euros a l’any entre neteja de pintades i grafitis en els seus trens i despeses destinades a vigilància. En 2024 l’Ajuntament de Valéncia ha tingut que destinar 1,06 millons d’euros a la neteja d’elements urbans singulars, monuments etc. És ya una batalla perduda la lluita contra els grafitis que inunden els barris donant una llamentable image de marginalitat, degradació i brutea, sense oblidar l’impacte migambiental que suponen els gasos dels sprays i els productes químics utilisats en la seua neteja. A pesar de les creixents despeses en la seua eliminació, la percepció del ciutadà és que la presència d’este tipo de vandalisme, que ataca tant a la propietat pública com a la privada, no deixa d’aumentar. Mides com pintar i mantindre netejada una frontera podien dissuadir a alguns, ya que a on es veuen més pintades, més s’acumulen. Pero ara molts particulars desistixen, perque és una despesa de recursos inútil. Una atra mida que adoptaven molts comerços era encarregar a artistes grafiters alguna obra en l’esperança de que li la respectaren, pero açò moltes voltes ya no té efecte. L’obscuritat de la nit és l’aliada perfecta d’esta activitat, amparada per les polítiques actuals d’allumenat, que estan substituint els antics fanals que proporcionaven una bona llum ambiental per atres d’escassa altura en llànties led que deixen àmplies zones en tenebres i nos tornen als temps dels fanals de gas, facilitant tot tipo de delictes i d’atropells a peatons o ciclistes. DECIDIX defén barris agradables a on imperen l’orde i la neteja, pero no va en contra de la lliure expressió: propon la creació de zones habilitades en cada barri per a este tipo d’activitat, en murs que puguen ser periòdicament documentats i publicats en una web, i pintats per a posteriors grafitis. Pero, fòra d’estos àmbits, cal plantejar-se mides que ya han funcionat en atres països, com campanyes de sensibilisació, prohibició de venda de pintura en spray a menors i creació d’un registre de compradors per a posteriors comprovacions, aixina com sancions més severes per als infractors.
LA PORTADA ROMÀNICA VALENCIANA PERDUDA
LA PORTADA ROMÀNICA VALENCIANA PERDUDA Totes les époques i tots els règims polítics i ideològics han posat la seua mirada en algun moment del passat, buscant la seua llegitimació. Si parlem de l’Edat Mija, els governs de PSPV i Compromís, des de fa quatre dècades, han destacat l’esplendorós i internacional gòtic català, difòs per tot el Mediterràneu en sintonia en la fecunda lliteratura valenciana medieval que, sense imaginar-ho els seus autors en aquell moment, va enaltir i va fonamentar la cultura catalana, tal com els citats partits ho entenen en l’actualitat. Pero, quan es posa el foc en determinades époques, s’enfosquixen unes atres.Si visitem el Museu de Belles Arts de Valéncia, des del vestíbul -antiga iglésia-, per a visitar les sales de pintura gòtica, podem vore a mà esquerra, casi amagats, tres capitells esculturats i una pila de font romànics.Tota l’explicació que es dona en les carteles, que ni informen sobre la procedència de les peces ni les expliquen -com caldria esperar de la funció didàctica d’un museu-, és que llegim que “Quan entra l’art romànic a València com a conseqüència de la conquista de Jaume I el 1238, este estil ja es troba en decadència a la peninsula Ibèrica. Estes peces són part dels escasos vestigis que perduren d’este estil en el nostre territori”. Per supost que no es consideren dignes de figurar en la web oficial del museu, com tampoc apareixen peces del periodo paleocristià tan notables com el sarcòfec de Sant Vicent Màrtir (s.IV).Este breu text mostra l’escàs apreci que la direcció del museu té respecte a l’estil present en el Regne de Valéncia durant aproximadament 100 anys, indicatiu de l’enorme esforç per donar personalitat occidental a les noves construccions, intentant borrar el món islàmic que els envolvia. A pesar de lo molt que ha desaparegut, no deixen d’aparéixer testimonis de la seua importància. Només en el Cap i Casal es conserven dos portades romàniques en Sant Vicent de la Roqueta, una atra en la Catedral i dos més en Sant Joan de l’Hospital; ademés de restes d’alguna atra, com és el cas dels tres capitells exposts, que procedixen de l’antiga iglésia parroquial de Sant Tomàs de Valéncia (finals del s. XIII). Curiosament, el cas d’esta antiga portada és el de la major negligència de l’història de l’institució. Vejam el perqué. Durant la Desamortisació (1836) es va oferir a la parròquia de Sant Tomàs permutar la seua chicoteta iglésia, situada en el cantó entre els carrers Cabillers i Avellanes, per la que havia pertanygut a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, a la que es va decidir traslladar-se en 1837 per la seua major capacitat i magnificència.Despuix de vendre’s, l’antic temple va ser utilisat com a almagasén, encara que per la seua falta de manteniment va acabar amenaçant ruïna, de modo que es va derribar en 1864 per a construir l’edifici de vivendes que es pot vore hui dia. La seua promotora, “La Peninsular”, propietat de Pascual Madoz, va oferir la portada i atres elements d’interés històric-artístic a la “Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Valencia”, sent el seu secretari Vicente Boix.Es va encarregar una litografia a José Gandía per a mostrar l’aspecte de la portada abans del seu desmontage, que es va enviar a la “Real Academia de la Historia” de Madrit, mentres les seues peces varen ser dutes a l’antic convent del Carme de Valéncia, com mostren els registres. Pero pocs anys despuix es varen desfer de la portada sancera, conservant solament els seus sis capitells i un fragment d’imposta.El Museu Arqueològic Nacional (MAN), creat en 1867, va enviar comissionats als museus provincials per a solicitar peces (objectes dobles o peces considerades sense importància) per als seus fondos. Ya que la portada tenia tres capitells en cada costat, els relleus dels quals -aus enfrontades enredrades en motius vegetals- es repetien encara que a l’inversa en cada costat de la portada, Vicente Boix va cedir al MAN en 1871 els tres capitells de l’esquerra i el fragment d’imposta, que mantenen almagasenats en el museu madrileny, encara que u dels capitells no s’ha localisat.La sindicatura de Cultura i Patrimoni de DECIDIX no entén per qué no es soliciten les peces, encara que siga en depòsit, per la seua rellevància per a l’Historia de l’Art Valencià.Aixina mateix, basant-se en la litografia i en eixemples de l’época, propon un montage reconstructiu de la portada en resina incorporant les peces originals, que permetrien posar en valor esta obra en el seu context en un estudi històric-artístic complementari. Hem pogut vore eixemples expositius recents en museus europeus com el del Mercat de Trajano o el de l’Ara Pacis en Roma, que resulten molt didàctics, al mateix temps que respectuosos en els restants originals.Lo mateix cal dir per al restant de pila de font ornamental, que, encara d’ingrés en el museu desconegut, és una peça absolutament excepcional en el context del romànic hispà, que en el sigle XIII va evolucionar cap al refinament i l’adorn dels edificis civils i religiosos i per al que s’ha apuntat que podria provindre dels jardins del Palau episcopal valencià.DECIDIX requerix a la direcció del museu que es plantege recuperar, estudiar i posar en valor estes peces, equilibrant l’espai expositiu per a que qualsevol visitant puga apreciar l’evolució de l’Història de l’Art Valencià en totes les seues époques i riquees.
PER UNA ITV EFICAÇ I EFICIENT
PER UNA ITV EFICAÇ I EFICIENT Des de Decidix volem denunciar l’abús que sofrim els valencians, en una ITV cara i en afany recaudatori.Ningú qüestiona la necessitat de tindre un control sobre la seguritat del parc automovilístic, pero s’ha fet de dita necessitat un atre instrument d’espoli; en este cas, als conductors valencians.Els alts preus i la dificultat per a conseguir cita (per als usuaris, per eixemple, de les estacions de Vilarreal i Castelló) nos fan preguntar-nos si realment és tan efectiva la nova ITV com nos han volgut fer creure.Recolcem l’iniciativa d’Astrauto, l’associació de propietaris de tallers mecànics de les comarques del nort, en la que es reclama l’homologació de les instalacions d’estos tallers per a que els vehículs puguen passar les inspeccions pertinents.Esta mida comportaria una rebaixa substancial de les tases i dels desplaçaments innecesaris ad atres poblacions i eliminaria la demora en l’adjudicació de les cites.
D’INCOMPETENTS I DE CÍNICS
D’INCOMPETENTS I DE CÍNICS La compareixença de Mazón en la comissió d’investigació sobre la gota freda en el Congrés dels Diputats ha propiciat una llamentable performance que convertix la tragèdia que hem sofrit en un grotesc espectàcul d’oportunisme polític.Per una part, un president de la Generalitat indigne, incapaç de deixar de mentir per a salvar-se i d’assumir errors. El dany que l’incompetència del seu partit i la seua immoralitat, recolzades per Vox, han fet a la credibilitat de les nostres institucions autonòmiques costarà molt de reparar.Per atra part, rebugem que un vividor de la política, com Gabriel Rufián, s’aprofite del dolor del poble valencià per a tornar a fer atra de les sobreactuacions teatrals a les que nos té acostumats. El 30 d’octubre estaves en el Congrés repartint-te RTVE en el PSOE i Sumar, cínic. Desigem que la justícia s’encarregue de Mazón i d’atres responsables negligents de l’emergència. És necessari per a reparar el dolor de víctimes i damnificats sense que actors i oportunistes, com Rufián i Soler, continuen aprofitant-se de les nostres desgràcies. I per a que la societat valenciana inicie un debat sério sobre les causes i les solucions relatives a estes catàstrofes naturals per a que no tornen a colpejar-nos tan brutalment. Un debat en el que PP, PSOE, Compromís i Vox tenen que assumir les seues diferents culpabilitats. Un debat en el que els valencianistes volem participar aportant alternatives com els parcs inundables i els sistemes d’alerta que vàrem plantejar en Torrent i Albal.
DECIDIX DAVANT LA CRISIS EN LA GENERALITAT
DECIDIX DAVANT LA CRISIS EN LA GENERALITAT En primer lloc, considerem necessari que Carlos Mazón, ademés de colaborar en la justícia i no amagar-se darrere de l’aforament, aclarixca els determinis de la seua “dimissió”. La seua continuïtat, encara que ara es victimise banalisant un tema tan sensible com la salut, és insostenible des de fa més d’un any. Les seues incompetència i immoralitat estaven desprestigiant fins a llímits intolerables unes institucions autonòmiques ya llastrades per la successió de governs mediocres.En segon lloc, la marcha de Mazón no agota les responsabilitats de la desfeta del dia de la barrancà i dels posteriors (tampoc de la falta de prevenció d’estos governs i dels anteriors). En Decidix, tenim clar que això no és una qüestió de Mazón, sí; o Mazón, no. No nos val la simplificació en assunts complexos i que nos afecten directament com a valencians.Per una part, ¿no hi havia en tot el Partit Popular algú en unes mínimes responsabilitat i autoritat per a haver tret al nefast Mazón del Ventorro per les orelles? ¿En mans de qui estan les nostres institucions autonòmiques?Per atra part, ¿on estava l’ajuda als valencians del govern del PSOE, recolzat per Compromís, durant les hores clau posteriors a la catàstrofe? ¿On estava la seua involucració real en les víctimes aquells dies i on està ara que seguix el seu abandó i es demostra que les ajudes no arriben ni en les quanties ni en els determinis estipulats?Per últim, demanem, per regeneració democràtica, la convocatòria d’eleccions autonòmiques anticipades. Els mateixos polítics de PP i Vox que han fallat al poble configurant un Consell que no ha estat a l’altura no tenen la llegitimitat per a elegir a un nou president de la Generalitat. És el poble valencià qui deu tindre la paraula.
LA PROPOSTA DE DECIDIX REALISADA EN JUNY DE 2024 PER A SANT VICENT DE LA ROQUETA TINGUDA EN CONTE UN ANY DESPUIX PER L’AJUNTAMENT
LA PROPOSTA DE DECIDIX REALISADA EN JUNY DE 2024 PER A SANT VICENT DE LA ROQUETA TINGUDA EN CONTE UN ANY DESPUIX PER L’AJUNTAMENT Despuix de molts anys d’espera, entre 2016 I 2018, L’edific del convent va ser consolidat, i la portada romànica de la frontera nort de l’iglésia que dona al claustre, feliçment restaurada. A banda d’unes quantes visites guiades que es varen fer en aquell moment, ningú ha pogut vore-la de nou, incloent les importants troballes arqueològiques portades a terme baix la direcció de l’arqueòlec municipal Vicent Escrivà. En la sessió ordinària del 28 de març de 2024, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Valéncia es va replantejar l’us de les plantes superiors de l’antic convent, que, segons la sessió del 31 de març de 2021, anava a destinar-se a oficines municipals dels servicis de Cultura, mentres l’àrea del claustre i de la planta baixa es destinaria a usos culturals relacionats en Sant Vicent Màrtir (centre d’interpretació, sala multiusos i d’acolliment de peregrins). Donat el nul interés mostrat pels citats servicis de Cultura, es va aprovar un us “genèric” per a oficines municipals sense un destí concret. La sindicatura de Cultura i Patrimoni de DECIDIX VALÉNCIA es va mostrar satisfeta de que, per lo manco, es mantinguera l’us cultural i vicentí de la planta baixa, pero. ya que encara no hi havia un destí decidit per a les plantes superiors, i estant encara en redacció el proyecte, va formular a l’Ajuntament de Valéncia, per registre d’entrada del 19 de juny de 2024, una série de propostes per a que s’estenguera el mateix us a la planta superior: -La recreació dels espais més representatius -coneguts a través d’inventaris- de la residència dels priors: l’archiu i els salons de la Majoralia des d’a on es varen administrar, entre atres possessions, les poblacions de Quart i Aldaya fins a principis del sigle XIX. Este tipo d’actuacions ya s’han portat a terme en Valéncia, per eixemple, en el Palau de Cervelló. -Habilitar un centre de documentació que arreplegue llibres, revistes i documents relacionats en el cult a Sant Vicent Màrtir, tant en Valéncia, com en qualsevol atre lloc a on se le professe devoció o guarde testimoni, podent estrendre’s també a Sant Vicent Ferrer. -Habilitació de zones museístiques que evoquen els moments més importants del conjunt en objectes significatius procedents de la pròpia excavació i d’atres museus municipals: el món paleocristià i visigot, els mossàraps i l’época de la Conquesta. Aprofitant el lloc, i l’existència de dos portades romàniques, podrien expondre’s peces arquitectòniques d’eixe estil que normalment estan almagasenades. Aixina mateix, seria desijable algun espai a on s’exponguen pintures, escultures, gravats antics, estampes i qualsevol atre tipo de testimoni relacionat en el cult a Sant Vicent Màrtir a lo llarc del temps. -DECIDIX va propondre també un conveni entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat que contemple l’unificació del conjunt per a que puga ser visitat en un mateix circuit en les seues parts històriques. La parròquia du anys invertint en la restauració del temple, l’únic de Valéncia que encara mostra en les seues voltes els estralls de l’incendi de juliol del 36 i seria un bell gest la cessió de l’espai de l’antiga sacristia i l’obertura de la portada romànica nort. Per un atre costat, s’han restaurat els paraments medievals del mur dels peus del temple i l’atra portada romànica del conjunt, deixant, ademés, a la vista els rastres de la seua conexió en el primitiu convent medieval. No té cap sentit que el claustre no estiga de nou comunicat en el temple i el claustre barroc, per a que el conjunt siga visitable de manera íntegra. El 16 de juliol es va rebre resposta del Servici de Proyectes Urbans, que, sense entrar a valorar, consultar o debatre la proposta de DECIDIX, s’atenia a l’acort de la Junta Local de Govern de 28 de març de 2024, per la que s’habilitaria el pis superior de l’antic convent per a oficines d’us genèric, encara sense cap destí ni proposta concrets. Pero, en un nou canvi d’opinió, va aparéixer en prensa en juny de 2025 que l’alcaldesa MARÍA JOSÉ CATALÁ ara es plantejava ampliar el proyecte d’us vicentí al restant de l’edifici, oportunament reclamat per COMPROMIS poc abans. DECIDIX es felicita pel fet de que la seua iniciativa de juny de 2024 siga tinguda en conte, confiant en que les seues propostes per a eixe us siguen també considerades pel consistori, posant-se a la seua disposició per a proporcionar tota l’informació de la qual dispon. Només queda desijar que estes promeses no caiguen en l’oblit, com tantes voltes ha passat i es materialisen lo més abans possible. Estarem vigilant.
DECIDIX, A FAVOR DEL BRL DE MESTALLA; ELS PARTITS DE L’AJUNTAMENT DE VALÉNCIA, EN CONTRA
DECIDIX, A FAVOR DEL BRL DE MESTALLA; ELS PARTITS DE L’AJUNTAMENT DE VALÉNCIA, EN CONTRA En quant a la contestació rebuda a l’escrit presentat el 4/2/2025 EXPT: E-03001-2025-000040-00, solicitant que l’estadi de Mestalla siga declarat Be de Rellevància Local (BRL), senyalem lo següent: La resposta de l’Ajuntament de Valéncia indica que existix un plan urbanístic (Pla ATE), publicat en el BOP de 15 de maig de 2015 i, en el seu moment, l’estadi de Mestalla no estava inclós en ell com a BRL. Per la nostra part, no considerem l’existència d’este pla com un element substancial per a la valoració com a BRL. Tampoc s’aporta, en la contestació, cap motiu justificat contrari als presentats en la nostra proposta. En resum, no s’entra en el fondo de l’assunt. Afirmem que no estar inclós anteriorment com a BRL no supon un motiu per a desestimar eixa catalogació o valoració en base en el preàmbul de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià: ”El capítulo IV se refiere a los demás bienes del Inventario General. Los primeros de ellos son los Bienes de Relevancia Local, es decir aquellos bienes inmuebles incluidos con esta calificación en los Catálogos de Bienes y Espacios Protegidos regulados por la legislación urbanística. La Ley no hace una recepción en bloque en el Inventario General de todos los inmuebles incluidos en los referidos Catálogos, ni de los que se puedan incluir en el futuro, pues lo cierto es que la mayor parte de ellos tienen un valor cultural relativo, significativo únicamente para el ámbito humano o el entorno en que se sitúan. Por ello se establece la mencionada categoría de Bienes de Relevancia Local dentro de los niveles de protección que han de determinar los Catálogos, en la cual se incluirán los inmuebles que tengan en sí mismos un valor histórico, artístico, arqueológico, paleontológico o etnológico suficiente para justificar la aplicación del régimen de protección, las limitaciones y las medidas de fomento que la Ley reserva a los bienes inventariados” i les manifestacions del propi Ajuntament: “El Ayuntamiento de Valéncia ampliará la protección patrimonial a la arquitectura de los últimos dos siglos. La junta de gobierno ha aprobado esta semana encargar a la empresa municipal Aumsa la elaboración del Catálogo del Movimiento Moderno de Valencia para dar respuesta a la necesidad de extender la protección patrimonial a las manifestaciones arquitectónicas más recientes de la ciudad y preservarla de “eventuales alteraciones“, tal i com senyala l’informació publicada en Levante EMV de 5 de juliol de 2024 i firmada por Hortensia García. Com be saben els polítics i tècnics de l’Ajuntament del Cap i Casal, tot pla urbanístic és susceptible, si existix voluntat real, de modificació, sobretot, si, en el seu moment, no es tingueren en conte edificis en valor patrimonial; com, en este cas, l’estadi de Mestalla. De la mateixa manera, considerem que no s’estan valorant atres qüestions rellevants, com la deriva deportiva, econòmica i accionarial del VCF i les modificacions en els criteris i paràmetres de valoració dels camps de futbol que resulten patents entre els primers dissenys de l’estadi de Corts Valencianes (molt més atractius que l’últim) i els temps actuals. Dos décades és temps més que suficient per a traure conclusions i corregir errors d’etapes superades. No es pot reduir a una qüestió de seguritat jurídica la catalogació de Mestalla com a BRL. Recalquem que lo més important per a la ciutat i per als valencians, en este cas, és mantindre un patrimoni de més de 100 anys i que es troba perfectament integrat en la seua trama urbana i sentimental, constituint u dels seus espais més visitats i que major reconeiximent mundial generen. Ha format i forma part de la nostra història, com a referència física de les vivències i dels recorts de mils de visitants que, d’una manera o d’atra, han fet seu este recinte emblemàtic. Per tant, solicitem que, en virtut de l’artícul 47 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, l’Ajuntament de Valéncia catalogue com a BRL l’estadi de Mestalla: “Corresponde a los Ayuntamientos proponer justificadamente, a través del Catálogo de Bienes y Espacios, la selección de los inmuebles de su término municipal que aspiren al de Bien de Relevancia Local”.
PROTEGIM L’AQÜEDUCTE ELS ARCS
PROTEGIM L’AQÜEDUCTE ELS ARCS L’aqüeducte conegut popularment com Els Arcs conta en 28 arcs, medix 230 m de llongitut i servix, des de fa sigles, per a transportar les aigües de la séquia de Quart-Benàger-Faitanar a través del barranc de Salt de l’Aigua, en el municipi de Manises.Encara que alguns autors remonten la seua construcció a l’época romana, un estudi recent de Rafael Marín-Sánchez i Concepció López González, de l’Universitat Politècnica de Valéncia, demostra que va deure construir-se en época islàmica. Es basen, sobretot, en les seues mides i relacionen la seua tipologia en l’aqüeducte sobre el barranc de Granolera, en Ribaroja del Túria. Format el seu núcleu de construcció original per lloses de pedra irregulars en grosses capes de morter, a lo llarc dels sigles, l’estructura original va tindre que ser reforçada i reparada, per les riades, per a que continuara complint en la seua funció. L’última intervenció es va produir en els anys 70 del sigle passat, quan es va substituir el seu caixer per l’actual de formigó encofrat, per a on actualment discorre el cabal de la séquia.Va ser declarat BIC en el BOE 230, de data 23 de setembre de 2004, pero res s’ha fet per protegir-ho i fer-ho visitable, sent incómodo i difícil poder accedir a la seua base, en la que poden vore’s les enormes estalactites calcárees provocades per les filtracions, aixina com l’erosió en els seus pilars, en basses d’aigua.Sorprén que una obra antiga d’estes envergadura i importància permaneixca en tal estat d’abandó, en un àmbit industrial degradat i rodejada d’horts abandonats, herbes i canyes, grafitis, fem i marginalitat.DECIDIX, compromés en el patrimoni històric valencià, propon la canalisació del caixer de les aigües del barranc per a evitar, en lo possible, la seua erosió i conseguir la desviació de la séquia a través d’un nou aqüeducte que llibere l’antic i les adequades consolidació i restauració del monument, facilitant les seues visita i fruïment.