L’àntic convent de Sant Vicent Màrtir, dit de la Roqueta per la seua propenca ermita, s’alça sobre un cementeri paleocristià junt a la via Augusta en el que, segons tradició va haver una basílica que guardava el cos del sant diaca martirisat en Valéncia a principis del sigle IV.

El cult es mantindria en el lloc inclús durant l’época de dominació islàmica. Jaime I va construir un conjunt d’hospital, monasteri i iglésia que es va convertir en el santuari commemoratiu de la conquista de la Ciutat.

Des de 1289, va ser priorat del monasteri cistercenc de Santa María de Poblet, que va mantindre una menuda comunitat, la necessària per a administrar les quantioses rendes que extreen del Regne. Només a mitat del sigle XVII es va acometre la reforma d’iglésia i convent, de modestes dimensions. L’invasió francesa i la desamortisació varen acabar pràcticament en tot el seu patrimoni. Adquirit per les religioses agustines de Sant Josep i Santa Tecla, va ser remodelat per l’arquitecte Antonio Martorell entre 1879 i 1881.

Quan estes ho varen abandonar, va estar a punt de desaparéixer. Gràcies als esforços de personages com el canònic D. Vicente Castells o l’arquitecte municipal D. Emilio Rieta, l’Ajuntament va detindre el derrocament el 2 de novembre de 1973, iniciant-se els tràmits per a la seua declaració com a monument històric-artístic, conseguint-se en 1978 (R.D. 941/1978, BOE 05/05/1978).

L’edifici del convent, adquirit per l’Ajuntament de Valéncia en 1986, va quedar tancat, mentres que el temple va quedar en poder de l´Arquebisbat, estajant la parròquia de Crist Rei, atesa pels PP. Agustins que regenten el colege anexe. Despuix de molts anys d’espera, entre 2016 i 2018, l’edifici del convent va ser consolidat, i la portada romànica de la frontera nort de l’iglésia, que dona al claustre, feliçment restaurada. Apart d’unes quantes visites guiades que es varen fer en aquell moment, ningú ha pogut vore-la de nou.

En la sessió ordinària del 28 de març de 2024, la Junta de Govern del’Ajuntament de Valéncia, es va replantejar l’us de les plantes superiors de l’antic convent, que segons la sessió del 31 de març de 2021 anava a destinar-se a oficines municipals dels servicis de Cultura, mentres l’àrea del claustre i planta baixa es destinaria a usos culturals relacionats en Sant Vicente Màrtir (centre d’interpretació, sala multiusos i d’acolliment de peregrins).

Donat el nul interés mostrat pels citats servicis, es va aprovar un us “genèric” d’oficines municipals. DECIDIX aplaudix que es mantinga l’us cultural i vicentí de la planta baixa, pero ya que no hi ha un destí decidit per a les plantes superiors i, estant encara en redacció el proyecte, propon que:

-Donat el buidat de l’edifici, i que existixen permenorisats inventaris, com el de 1798, conservat en l’Archiu del Regne de Valéncia (Clero, leg. 328 caixa 875, nº213), proponent la recreació dels espais més representatius de l’edifici, en concret, la denominada Majoralía, que ocupava la primera planta de la frontera de l’antic convent. En concret, el archiu (en un armari en caixons numerats, que es corresponen en els documents que encara custodia l’Archiu del Regne), el “quarto gran de la Majoralia” (habitació i alcova del prior) i la “Sala de la Majoralia” (saló de reunions). Des d’estes estàncies, el prior o “Majoral”, administrava les seues possessions en el Regne, com el senyoriu sobre les poblacions de Quart de Poblet i Aldaya.

No seria la primera volta que es realisen este tipo d’actuacions en la nostra ciutat (Palau de Cervelló), i permetria mostrar una de les voltes de canó apuntat del creuer del temple migeval.

Estos espais podrien servir, ademés d’ilustrar eixe moment històric:

-Com a sala de reunions per a associacions culturals i confraries, en especial les vicentines.

-Habilitar un espai que servira com a biblioteca que guardara llibres, revistes i documents procedents del llegat de confraries i associacions, tant d’Espanya, com a procedents de qualsevol lloc a on existix cult a Sant Vicente Màrtir (Portugal, França i Itàlia, sobretot). Este centre de documentació serviria d’enllaç en qualsevol investigador, parròquia, associació etc… que desijara documentar-se o visitar el monument. -També podria tindre cabuda un espai de similars característiques per als altars i associacions dedicats a Sant Vicente Ferrer.

-Habilitació de zones museístiques que evoquen els moments més importants del conjunt en objectes significatius procedents de la pròpia excavació i d’atres museus municipals: el món paleocristià i l’época de la Conquista. Aprofitant el lloc, i l’existència de dos portades romàniques, podrien expondre’s peces arquitectòniques d’eixe estil que normalment estan almagasenades (capitells,

impostes i bases).

Aixina mateix, seria desijable algun espai a on s’exponguen pintures, escultures, gravats antics, estampes, etc… relatius a Sant Vicente Màrtir.

– DECIDIX propon un conveni entre l’Ajuntament i l´Arquebisbat que contemple l’unificació del conjunt per a que puga ser visitat en un mateix circuit en les seues parts històriques. La parròquia du anys invertint en la restauració del temple, l’únic de Valéncia que encara mostra en les seues voltes els estralls de l’incendi de 1936.

Es propon la cessió de l’espai de l’antiga sacristia, solicitada pel seu retor, D. Juan Antonio Revenga, en abril de 2022 sense que haja obtingut resposta, ni apareix reflectit en cap dels proyectes, a on figura únicament “Accés recepció”. La parròquia també va buidar la capella que es trobava darrere de la portada romànica del mur nort, en espera de que es derribe la tàpia que la cega. Per un atre costat, s’han restaurat els paraments medievals del mur dels peus del temple, restaurant l’atra portada romànica del temple. No té cap sentit que el claustre no estiga de nou comunicat en el temple, per a que el conjunt siga visitable de manera íntegra.